PAU Biologia 2011 · Setembre · Sèrie 2 · Exercici 3 (Opció B)

Exercici 3 L’any 2008, científics de la Universitat del Caire van dur a terme estudis genètics de diverses mòmies, entre les quals hi havia la del faraó Tutankhamon, per reconstruir-ne la dinastia. 1. La primera tasca que emprengueren els investigadors va ser obtenir mostres de teixit ossi de les mòmies, per a aïllar-ne el DNA. [1 punt] a) Per què havien d’analitzar aquesta biomolècula? b) Un dels problemes que van haver de resoldre els investigadors durant aquest procés fou separar el DNA de la mòmia de les substàncies que es feien servir en el procés de momificació. Aquestes substàncies són biomolècules de tipus lipí- dic, com els components de l’oli de cedre, o glicídic, com els components de la goma aràbiga. Esmenteu DUES funcions biològiques generals de cadascun d’a- quests dos tipus de biomolècules i poseu-ne UN exemple de cadascuna. Tipus de biomolècules Funcions biològiques i exemples Glícids Lípids 2. Un dels objectius d’analitzar i comparar el DNA de diverses mòmies era esbrinar possibles parentius per a reconstruir les dinasties faraòniques de l’antiga civilització egípcia. [1 punt] a) El parentiu entre els individus masculins es va poder esbrinar fàcilment, compa- rant només el DNA del cromosoma Y. Per què n’hi ha prou amb aquesta anàlisi? b) Per a esbrinar el parentiu entre dones o entre individus de sexes diferents, es van analitzar setze seqüències repetitives del DNA (de la a a la p). Aquests fragments de DNA contenen una seqüència de bases que es repeteix un nombre determi- nat de vegades. Per a esbrinar el grau de parentiu entre individus, es compten les seqüències (de la a a la p) en les quals coincideix el nombre de repeticions i es descarten les seqüències en què aquest nombre és diferent. Com més coincidèn- cies hi ha, més emparentats estan els individus. En la taula següent es mostren les dades corresponents a tres mòmies. Quines dues són les que estan emparen- tades més directament? Expliqueu com heu arribat a aquesta conclusió. Seqüències repetitives del DNA i nombre de repeticions presents Mòmia a b c d e f g h i j k l m n o p Yuya 11 13 6 15 22 27 29 34 8 10 12 12 9 12 20 25 Akhenaton 10 12 15 15 16 26 29 34 11 13 16 19 9 22 20 23 Tutankhamon 10 12 10 15 16 26 29 34 8 13 19 19 6 12 23 23 3. Un dels enigmes que sempre han intrigat els historiadors és la causa de la mort, amb només dinou anys, del jove faraó Tutankhamon. Tot i que durant molt de temps es va pensar que fou degut a una ferida, estudis recents han aportat noves dades. L’anàlisi del DNA ha detectat la presència de material hereditari de Plasmo dium fal- ciparum, el protozou que provoca la malària. D’altra banda, l’estudi del parentiu entre individus ha revelat que els pares de Tutankhamon eren germans. Amb aquestes dues dades, formuleu i justifiqueu dues hipòtesis diferents sobre la possible causa de la mort d’aquest faraó. [1 punt] Hipòtesi: Justificació: Hipòtesi: Justificació: Exercici 4

3) Un dels enigmes que sempre han intrigat els historiadors és la causa de la mort, amb només dinou anys, del jove faraó Tutankhamon. Tot i que durant molt de temps es va pensar que fou degut a una ferida, estudis recents han aportat noves dades. L’anàlisi del DNA ha detectat la presència de material hereditari de Plasmodium falciparum, el protozou que provoca la malària. D’altra banda, l’estudi del parentiu entre individus ha revelat que els pares de Tutankhamon eren germans. Amb aquestes dues dades, formuleu i justifiqueu dues hipòtesis diferents sobre la possible causa de la mort d’aquest faraó. [1 punt] Hipòtesi Justificació La presència de DNA de Plasmodium falciparum, al teixit ossi de Tutankamon Potser Tutankamon va morir de malària. indica, sens dubta que aquest faraó va patir la malària. Aquesta malaltia infecciosa greu causa la mort de moltes [0,2 punts] persones i podria perfectament haver matat al faraó. [0,3 punts] Tutankamon era fill de dos germans. Això Potser Tutankamon […]