PAU Anàlisi musical 2025 · Juny · Sèrie 1 · Exercici 4
Enunciat
![Enunciat de l'exercici 4 de la PAU de Anàlisi musical 2025 (juny sèrie 1): [2 punts: 1 punt per cada qüestió] Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació. L’estiu del 1973, el…](/examens/img/analisi-musical/2025-juny-serie-1-exercici-4-enunciat.webp)
Text de l'enunciat (transcripció automàtica)
Exercici 4
[2 punts: 1 punt per cada qüestió]
Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació.
L’estiu del 1973, el grup de rock progressiu Gong va actuar a la basílica de Montserrat. L’actuació
va ser breu, tot just mitja hora, en un horari discret (després de dinar) i sense publicitat. En van fer
un petit film, Gong a Montserrat, en el qual l’espectador pot veure, estupefacte, com després de vagar
per les agulles rocoses de perfil lunar, un grapat de hippies, amb estrambòtics barrets cucurutxo
acabats en una petita hèlix, aterren al presbiteri i toquen davant la Moreneta una música elèctrica
i complicada, engalanada amb les misterioses seqüències del sintetitzador VCS3 i la veu còsmica i
ultrareverberada de Miquette Giraudy.
Alguns grups de prog tenen música que podem imaginar interpretada en una església. No és
el cas de la música que feia Gong el 1973: un rock complex, sorollós, amb elements d’improvisació
jazzística i de rock dur, amb dissonàncies i distorsions. Daevid Allen va implorar a les energies del
temple l’acceptació d’aquella contribució musical «electroespiral» agenollant-se per a presentar els
seus respectes a la Moreneta. És d’agrair que el públic es quedés respectuosament al seu lloc fins al
final del concert.
Gong —encapçalat per l’australià Daevid Allen, un dels fundadors de Soft Machine, que amb
Pink Floyd havia liderat l’escena underground londinenca— va ser un dels grups més importants i
influents del rock progressiu europeu, un gènere que el 1973 es trobava en el seu moment àlgid. En
una època en què les grans estrelles del rock residien en grans viŀles, amb un tren de despesa i luxe
descontrolat, sobta l’austeritat dels Gong, que vivien amb parelles i fills en una mena de casa de colò-
nies enmig del bosc a la Borgonya, en un règim de comunitat de béns implacable. La revista Time
havia dit que els monestirs havien estat una gran influència per als hippies, i James Pike, bisbe de
Califòrnia, havia declarat fins i tot que aquells joves de cabells llargs evocaven els primers cristians.
Gong reflecteix el camí espiritual hippy d’una manera molt personal, proposant la música com
un instrument de canvi del món («acupuntura còsmica») i explorant el contacte amb una divinitat
mare connectada amb la Terra. Tenint en compte la gran importància de la música a Montserrat, no
és estrany que Daevid Allen volgués actuar-hi. L’estrambòtic món mitològic de Gong era una provo-
cació antisistema a partir de l’ús de l’absurd i la imaginació desbocada, una actitud no gaire allunyada
de dadaistes, surrealistes i hippies. Gong encarnava l’esperit creatiu i brivall del Maig del 68.
A les acaballes del franquisme era una onada d’aire fresc que encarnava l’anhel d’una societat
diferent. L’actuació iŀlustra l’esperit d’uns temps extraordinaris d’obertura i experimentació en un
context molt difícil. Montserrat, com a pol de llibertat humana i política, com a centre musical i artís-
tic, va ser capaç d’acollir-la. Per un breu moment, els músics hippies del planeta Gong i els monjos
del monestir de la música van conviure en un Montserrat on tot era possible.
Adaptació feta a partir del text de Salvador Avià i Faure. «La no tan inversemblant
trobada de Gong i Montserrat». Serra d’Or, núm. 779 (novembre 2024), p. 54-55
1. Per quina raó un grup de rock progressiu va triar en aquell moment el monestir de
Montserrat per a fer-hi una performance tan peculiar?
2. Per al grup Gong, quina funció tenia la música? Quina mena de sintonia mostraven amb
altres moviments socials en temps del franquisme? Com es va rebre el seu concert?
Criteris oficials de correcció

Text dels criteris (transcripció automàtica)
Exercici 4
1.
S’ha d’assenyalar la importància que la música té al monestir de Montserrat, en
relació amb la manera similar de viure que tenia el grup Gong: en comunitat i
allunyats del món de luxe i disbauxa que tenien altres grups de rock de l’època.
S’hi poden afegir qüestions com l’estrambòtic món del grup Gong, la seva
provocació antisistema o la relació que hi podien trobar amb l’entorn de la
muntanya de Montserrat. Per obtenir 1 punt, cal que s’argumenti de forma
coherent la tria peculiar del lloc per portar a terme aquella performance.
2.
Pels membres de Gong, la música tenia capacitat de canviar el món d’una
manera força surrealista, d’acord amb els corrents hippies de l’època. La
resposta ha d’aclarir que ells anomenaven "acupuntura còsmica" aquesta
capacitat catàrtica de la música, una explicació que podria ser complexa, o fins i
tot surrealista, avui en dia. Si només s’indiquen aquestes qüestions, s’assoleix un
0,5.
Per arribar a 1 punt, cal afegir que en aquells moments la […]
Resolució pas a pas
Aquest exercici no té una resolució escrita pas a pas (requereix audicions). Fes servir els criteris oficials de correcció.
Font: enunciat i criteris de correcció oficials de les PAU 2025 de Catalunya, publicats per la Generalitat de Catalunya (universitats.gencat.cat) i les universitats catalanes. La resolució pas a pas és pròpia de L'Acadèmia de Vic.
Altres exercicis d'aquest examen
- Exercici 1 Múltiples audicions
- Exercici 2 Audició i anàlisi formal, estructural i estilística
- Exercici 3 Audició i anàlisi formal, estructural i estilística
Tots els exercicis de Comentari de text · PAU de Anàlisi musical