PAU Anàlisi musical 2018 · Juny · Sèrie 5 · Exercici 3

Exercici 3 [2 punts: 1 punt per cada qüestió] Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació. Capítol 9: Quines parts del cervell utilitzem per a la música? Quin és el compositor preferit del vostre nadó: Mozart, Beethoven o Bach? No em digueu que només li canteu «Plou i fa sol»! No sabeu que en l’actualitat existeixen una infinitat de discos de música clàssica seleccionada exclusivament «per a desenvolupar el cervell del vostre nadó»? La major part són de Mozart, però també podeu fer la prova amb Beethoven […] o amb recopilacions de Händel, Pachelbel, Vivaldi i altres. Hi ha seleccions de Mozart específiques per a nens acabats de néixer o per a cadascuna de les fases anímiques del vostre infant, «des del moment de divertir-se fins a l’hora d’adormir-se». Tinc la impressió que aquests enregistraments poden tenir efectes realment beneficiosos: si jo fos un pare amb el cervell destrossat per tantes nits sense poder aclucar l’ull a fi d’atendre les necessitats infinites d’un nadó, de segur que l’adagio del quartet de corda Hoffmeister de Mozart m’aniria com l’anell al dit. I fins i tot al meu fill potser també li agradaria. Però no cal ni dir que la suposada fun­ ció d’aquesta música és una altra. La idea, més aviat, és que la capacitat inteŀlectual del nadó es vegi potenciada per l’anomenat efecte Mozart, una cosa que —segons diuen— fa els infants més llestos. No és d’estranyar que les companyies discogràfiques detectessin i explotessin aquesta oportu­ nitat comercial, sobretot si tenim en compte l’emotivitat que desperta el tema del desenvolupament infantil. De tota manera, no hi ha ni una sola prova que demostri l’existència de l’efecte Mozart. Almenys aquesta és la conclusió de l’estudi específic que es va veure obligat a encarregar el Ministeri d’Investigació i Ciència d’Alemanya després de rebre una allau de soŀlicituds de subvencions per a treballs sobre música i inteŀligència. L’allau tenia l’origen en un article breu publicat el 1993 per la revista Nature que no demostrava —és més, que ni tan sols es molestava a investigar— cap millora de la inteŀligència ni en els nens en general, ni com a resultat de la música del geni de Salzburg en particular. Més endavant em tornaré a ocupar de l’espuri efecte Mozart. […] Com assenyalaven els autors de l’article del 1993, la idea que la música estimula el cervell de forma profitosa per a altres tasques cognitives té una llarga història. Antigament la idea es basava en poc més que un grapat d’anècdotes. Però avui les coses han canviat gràcies a l’aparició de tecnologies com la tomografia per ressonància magnètica, que permeten als neurocientífics veure exactament què fa el cervell quan processa música i investigar si aquest processament té punts en comú amb altres funcions mentals. […] He dit «exactament» però potser és exagerat. Ara mateix, la tecnologia va al davant de la nostra capacitat d’interpretar allò que veiem: encara no entenem gaire bé a què es dediquen totes les parts del cervell ni com interactuen. Les imatges són impressionants però, en general, només revelen que el cervell utilitza una part per a tal cosa i, a la vegada, per a tal altra. No sabem realment què comporta la cognició de «tal cosa» ni de «tal altra». Així mateix, pel que fa a la música, els estudis de ressonància magnètica tenen els seus pros i els seus contres. Moltes tasques cognitives, com la visió o el llenguatge, tenen ben localitzats els seus centres d’activació cerebral; no és el cas de la música. Parlant clar, quan escoltem música se’ns ence­ nen tots els llums. Pràcticament s’activa tot el cervell: els centres motors que regulen el moviment, els centres d’emocions «primàries», els mòduls associats al llenguatge que processen la sintaxi i la semàntica, les autopistes auditives… A diferència, per exemple, del llenguatge, la música no té asso­ ciat un sistema de circuits localitzat en una o en unes poques àrees concretes: és un fenomen «pan­ cerebral». Si d’una banda

Exercici 3 seva resposta es desprèn del que en el mateix text s’explica. L’efecte Mozart” és la teoria, desmentida per la ciència, que defensa que aquells infants exposats de forma continuada, tant si és d’una forma crítica o desatenta, a la música de Mozart acaben desenvolupant més capacitats cognitives de tipus general i transversal, que no pas aquells altres infants no sotmesos a l’escolta d’aquella música. L’escolta de la música de Mozart, a causa de les seves característiques específiques, faria els nens més l’estudiant defineixi correctament l’efecte Mozart. I igualment és fonamental que l’estudiant digui que no hi ha arguments neurocientífics que avalin aquesta teoria. Per a obtenir millor nota, caldria fer referència a l’article de Nature de 1993 on no solament desmenteix l’efecte Mozart sinó també qualsevol teoria que defensi que l’escolta musical en general pugui desenvolupar la intel·ligència dels infants. 2/ A diferència de la primera, aquesta segona pregunta és més complex […]