PAU Anàlisi musical 2013 · Juny · Sèrie 4 · Exercici 3

Exercici 3 [2 punts] Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que us plantegem a continuació. Madrid honra Montsalvatge A Xavier Montsalvatge Pérez, fill del cèlebre compositor de Girona del naixement del qual es compleix el centenari, li produeix una singular satisfacció que l’exposició Mig violí, una butaca i el piano, inaugurada ahir a la tarda al Círculo de Bellas Artes, s’hagi instaŀlat a Madrid. «El meu pare tenia bons amics a Madrid», va dir, i s’afanyà a aclarir que aquesta expressió a Catalunya no se sol pronunciar sense una ombra d’ironia. «Però no, en el cas del meu pare és així, tenia molt bons amics a Madrid, aquí sempre es va reconèixer la seva música i va rebre molts encàrrecs». Per a la mostra, que ja es va poder veure a Barcelona —i que viatjarà al Cervantes de Nova York—, impulsada per la Generalitat […], l’Associació del Centenari Xavier Montsalvatge i la coŀlaboració d’Acción Cultural Española, actuen com a comissaris Jorge de Persia (crític musical de La Vanguardia) i Jesús Alvaria. El primer d’ells va explicar l’origen del títol de la mostra: el «mig violí» aŀludeix al petit instru- ment amb què va començar els seus estudis aquest fill de banquers immersos en els cercles moder- nistes —«més atents al món cultural que al financer», segons va dir. La mostra incorpora moltes foto- grafies de la seva joventut i del cercle inteŀlectual gironí en el qual es movia aleshores. «La butaca», en canvi, designa el seu seient favorit al Palau de la Música durant els molts anys al llarg dels quals va exercir la crítica musical —a La Vanguardia i a la revista Destino—, tasca que va desenvolupar amb una ponderació i un sentit de l’humor inusuals. Entre les frases de Montsalvatge que es reprodueixen a la mostra del Círculo hi ha un divertit pronunciament amb què contestava quan algun compositor o intèrpret, ferit per la seva ploma, es regirava desafiant-lo a fer-ho ell millor: «Que no pugui pondre un ou no significa que no sàpiga distingir una bona truita.» D’aquest sentit de l’humor, en dóna compte l’exposició, amb mostres de la seva afició a la dis- fressa i la seva divertida teatralitat, fins i tot quan es tractava de retre homenatge a un mestre: a la fotografia de la seva visita a la casa de Maurice Ravel, pel qual sentia una admiració especial, apareix agenollat a la vorera, com un pelegrí davant l’altar major sagrat de la seva devoció. La secció «el piano» és la que dóna fe de la seva tasca com a compositor des d’aquells primers sons antillans a les seves composicions marcades per l’impressionisme i després l’eclecticisme, sem- pre atent a les avantguardes musicals però al marge d’elles. Desdoblat, el Montsalvatge crític va dir del seu altre jo compositor: «En sap massa perquè l’obra estigui malament i no és prou bon músic perquè resulti veritablement bo.» Adaptació feta a partir del text de Pedro Vallín. La Vanguardia (14 setembre 2012) 1. L’exposició Mig violí, una butaca i el piano [0,5 punts] a) ha tingut com a responsables Xavier Montsalvatge Pérez, Jorge de Persia i Jesús Alvaria; s’ha inaugurat a Madrid i és previst que es traslladarà a Nova York. b) ha tingut com a responsables Jorge de Persia i Jesús Alvaria; s’ha inaugurat primer a Barcelona, després a Madrid i és previst que es traslladarà a Nova York. c) ha tingut com a responsables Xavier Montsalvatge Pérez, Jorge de Persia i Jesús Alvaria; s’ha inaugurat primer a Barcelona, després a Madrid i és previst que es tras- lladarà a Nova York. d) ha tingut com a responsables la Generalitat de Catalunya, l’Associació per al Centenari Montsalvatge i Acció Cultural Espanyola; s’ha inaugurat a Madrid i és previst que es traslladarà a Nova York. 2. El títol d’aquesta exposició fa referència a tres activitats musicals conreades per Xavier Montsalvatge. Podríeu dir quines són i assenyalar aquella en què menys va destacar? [0,5 punts] 3. Assenyaleu la frase de Xavier Montsalvatge, citada en aquest article, amb la qual va res- pondre en alguna ocasió a algun i

3.d