PAU Anàlisi musical 2012 · Juny · Sèrie 1 · Exercici 2

Exercici 2 [2 punts. Cada qüestió val 0,25 punts, llevat de la 5, que val 1 punt.] Llegiu atentament el text següent i contesteu les preguntes que es formulen a conti- nuació, amb un comentari breu (d’unes dues-centes cinquanta paraules). Procureu no repetir, llevat que es demani, les mateixes paraules utilitzades en el text. Bach, amb les sabatilles de Picasso L’escultura abstracta de Henry Moore; les genialitats cubistes de Picasso; la música palpitant i irònica de Stravinsky; el teatre suprareal de Ionesco; les escenificacions aŀlegòriques de Beckett i les anticipacions del còmic inteŀlectualitzat… Tot això forma part de la nostra època. En Beckett, Ionesco i Brossa, el seu valor radica en el fet que han sabut crear una realitat purament escènica. Una «realitat» sense cap relació amb la realitat. «Allò» només pot ocórrer damunt d’un escenari, mai al carrer. És per això que els seus valors poètics, com en el realisme abstracte de Tàpies, for- men un món pictòric només admissible si creiem en la realitat que es veu a través d’un microsco- pi electrònic capaç de 300.000 augments. Aquesta interpretació artística «és» part de la nostra època: la de l’escissió de l’àtom, la dels circuits tancats de televisió, la dels càlculs infinitesimals regulats per computadores i també la de la música de jazz merament arítmica. Cap als anys 1939-1940, Benny Goodman va fer una breu incursió per les glorioses partitures de Johann Sebastian Bach amb el títol Bach entra a la ciutat. Va ser una experiència que va cridar poderosament l’atenció dels aficionats i va posar en estat d’alerta moltíssims melòmans puristes i resistents. D’aleshores ençà, han passat pel sedàs del jazz tots els «èxits» del Barroc del 1722, inclo- ent-hi els «invents» instrumentals de Lalo Schifrin sobre Dissecció i reconstrucció del passat demen- cial com a tribut i homenatge al marquès de Sade, disc neobarroc que ha fet la volta al món. Va ser inspirat per Bach a través de les troballes de Jacques Loussier, cèlebre pianista francès, creador dels ja populars Play Bach. Existeix igualment un conjunt barroc de jazz, amb preludis i fugues de Bach calcats de les peces modèliques d’El clavecí ben temprat. I existeixen també els Swingle Singers… Se m’acudeix parodiar la frase d’Ortega y Gasset sobre Velázquez en defensa de les «malifetes» inferides al pare de la música. Va dir aquesta frase no sé si entrant o sortint d’una polèmica d’alt nivell sobre el cubisme de Picasso: «Quin gran pintor cubista hauria estat Velázquez!». En cas d’ha- ver viscut en la nostra època, no hi ha cap dubte que hauria fet pintura abstracta. Parodiant, doncs, la frase orteguiana, m’atreviria a assegurar que Bach hauria estat el primer jazzman de la nostra època. Quant de Bach que hi ha en el jazz modern! Quant de jazz modern que hi ha en Johann Sebastian Bach! El jazz i la pintura de Tàpies es troben en la mateixa línia. Bach s’ha calçat les saba- tilles de Picasso. Traducció feta a partir del text de Julio COLL. Variaciones sobre el jazz. Madrid: Guadarrama, 1971 1. En el primer paràgraf gairebé no es parla de música, però s’esmenta el nom d’un com- positor i d’un gènere musical. Assenyaleu el compositor i digueu el títol de tres ballets d’aquest autor. Dins del gènere musical esmentat, a quin estil concret fa referència l’autor? 2. També en el primer paràgraf, l’autor parla d’una altra «realitat». Anomeneu dues de les característiques d’aquesta altra realitat que apareix en el text. 3. En el segon paràgraf, l’autor parla d’El clavecí ben temprat, de Johann Sebastian Bach. Amplieu la informació que proporciona Julio Coll en relació amb aquesta obra. 4. En l’últim paràgraf, l’autor fa una comparació entre pintura i música d’èpoques dife- rents. Expliqueu els dos paraŀlelismes que estableix l’autor. 5. Quina idea fonamental defensa l’autor en aquest escrit? Hi esteu d’acord? Comenteu- ho breument.

Exercici 2 (2 punts en total. Puntuació dels apartats en aquest exercici: 1/ 0,25 punts; 2/ 0,25 punts; 3/ 0,25 punts; 4/ 0,25 punts; 5/ 1punt) 1/ Igor Stravinsky. Tres possibles ballets: L’ocell de foc, Pulcinella, La consagració de la primavera , Orfeus, Argon, etc. Referència a les formes de fraseig lliure i els tempi vertiginosos del Bebop o a les manifestacions atonals del Free Jazz (Imprescindible citar dos ballets) (0,25) 2/ Referència a la realitat no sensorial descoberta per la física teòrica i el desenvolupament de les noves tecnologies (0,25) 3/ El Clave ben Temperat de J.S.Bach. Quaranta-vuit preludis i fugues compostes entre 1722 i 1744 on el compositor explora totes les possibilitats del temperament igual: escala dividida en 12 semitons iguals, que permet modular a totes les vint-i- quatre tonalitats i modalitats compreses en el sistema tonal (0,25) 4/ La comparació s’estableix entre pintura i música del barroc i pintura i música del segle XX. El paral·lelisme es dóna ent […]