PAU Anàlisi musical 2011 · Setembre · Sèrie 2 · Exercici 2

Exercici 2 [3 punts. Cada qüestió val 0,75 punts.] Llegiu atentament el text següent i contesteu les preguntes que es formulen a con- tinuació amb un comentari breu (d’unes dues-centes cinquanta paraules). Procureu no repetir, llevat que es demani, les mateixes paraules utilitzades en el text. Somnis són De tant en tant apareix per Barcelona una nova estrella de la música pop que enlluerna amb vestits de lluentons una part de l’audiència. Els mitjans de comunicació, atents als gustos de la massa, en fan una cobertura generosa. I durant uns dies, amb per- mís del Barça, sembla com si no passés res més… La darrera ha estat Lady Gaga, àlies de Stefani Germanotta, que amb vint-i-quatre anys i un disc i mig al sarró és la sensació del moment. La música d’aquesta cantant i compositora és ben poca cosa. Però el seu xou cridaner l’ha convertida en reina de les xarxes socials. Això és el que compta, avui: on ets i no per què. Algun lector potser creu que Gaga es diu així perquè està gagá (‘ha perdut el cap’). Però no. Gaga deu el nom a la cançó de Queen Radio Ga Ga, que un bon dia la va ins- pirar. Aquell tema era un tribut a la ràdio, canal a través del qual encara arribava la música, malgrat que ja estava una mica asfixiada a causa de l’audiovisual. Deia Radio Ga Ga: «Mirem els espectacles, mirem les estrelles / en vídeos durant hores i hores. / Ja gai- rebé no necessitem l’oïda. / Com ha canviat la música amb els anys! / Esperem no per- dre’t, vella amiga ràdio… / Queda’t, et podríem trobar a faltar / quan ens cansem de tant audiovisual […]». Ja gairebé no necessitem l’oïda, deien els nois de Queen. Avui és pitjor. Avui la músi- ca pop s’escolta directament amb els ulls. Per dues raons. La primera és que aquesta música, que entre els anys cinquanta i vuitanta va ser una revolució constant i una font inexhaurible de novetats és, des de fa tres decennis, un cúmul de reciclatge i pastitx. La segona raó és que es busca pal·liar l’avorriment de l’oïda amb l’entreteniment de la vista. En això Madonna va ser pionera. Va afusellar ritmes d’aquí i d’allà i, sobretot, va furgar a Hollywood, en la iconografia política del segle XX, en el sexe, en l’Església, en la disco i en qualsevol altre lloc per trobar imatges i no enfonsar-se. Un quart de segle després arriba Lady Gaga, èmula de Madonna, i còpia per tant d’una copista. I, atès que els millors caladors icònics ja van ser arrasats per Madonna i el seu palangre voraç, Lady Gaga ha bastit la seva imatge grotesca a partir de contes de fades o monstres, en carnis- series, pirotècnies i cabarets. Jo no entenia com podia triomfar d’aquesta manera una música tan adotzenada i un succedani visual tan freaky. Però després de sentir algunes frases que va dir Lady Gaga durant el concert de Barcelona, he vist la llum. «Aquesta nit i les properes podreu ser qui vulgueu ser», va predicar la diva, no recordo si disfressada de monja, d’ós polar o de sadomasoquista. I aquí és on hi ha el truc! Quan s’ha assecat la font de la música, ha brollat la de la imatge. I, després, la de la fantasia i els somnis infundats. Tots valem per a ser estrelles de la música! (Fins i tot aquests fans enquestats al Palau Sant Jordi que, tot i que es poden distingir pel cap, prefereixen confiar en una pinta estranya.) És clar que sí! Si ho ha aconseguit Lady Gaga, no és impossible! Traducció feta a partir del text de Llàtzer MOIX. «Sueños son». La Vanguardia (19 desembre 2010) 1. La banda Queen va compondre la cançó Radio Ga Ga en reconeixement a aquest mitjà de comunicació. Què defensava Queen amb aquest homenatge? 2. En el segon paràgraf del text, el comentarista exposa les raons per les quals la músi- ca pop ha evolucionat en els darrers decennis cap a un tipus d’espectacle predomi- nantment visual. Enumereu les raons sense repetir les paraules ni les expressions que hi ha en el text. 3. En el darrer paràgraf del text, el comentarista fa referència a un tercer motiu que contribuiria a explicar l’èxit de la cantant. Quin és, a

Exercici 2 (3 punts en total. 0,75 per cadascun dels quatre apartats) 1/ Queen va compondre Radio Gaga com un homenatge a un mitjà de comunicació: la radiodifusió, que en plena expansió de l’audiovisual, mantenia encara la prioritat dels continguts estrictament sonors en la difusió de l’obra dels grups i dels cantants. Defensaven la música per damunt de la imatge 2/ Primera raó: la falta de creativitat que s’observa en la música pop a partir de la dècada dels 90 del segle XX, que duu sovint al remake o a la imitació de peces del passat. Segona raó: l’intent de pal·liar mitjançant la imatge la pobresa musical. El que avui domina és la imatge. 3/ Tercer motiu: la mateixa ineptitud musical de Lady Gaga es proposa com a base de la possible identificació de l’artista amb el seu públic. Que tothom sigui el que vulgui: tot és justificable estèticament. 4/ Primer paràgraf: “La música d’aquesta cantant i compositora és ben poca cosa” Segon paràgraf: “ Lady Gaga ha bastit la seva imatge grotesca […]