PAU Anàlisi musical 2016 · Juny · Sèrie 3 · Exercici 2

Exercici 2 [4 punts en total] Aquest exercici consisteix en l’audició d’un fragment d’una peça musical que escoltareu dues vegades. Després d’un interval de quatre minuts, el tornareu a escoltar per tercer cop. A) Anàlisi formal i estructural [3 punts: 0,6 punts per cada qüestió; es descomptaran 0,1 punts per cada resposta incorrecta. Per les qüestions no con­ testades no hi haurà cap descompte.] Escolteu amb atenció la peça que sentireu a continuació, que figura en la llista d’obres que heu de conèixer, i trieu la resposta correcta a cada qüestió. 1. En començar la peça, sentim una llarga melodia a càrrec d’un instrument solista. Quin és? a) La trompeta. b) El saxòfon. c) L’oboè. d) El clarinet. 2. Quan comença el tema principal, quin dels ritmes següents s’imposa en l’acompanyament? a) b) c) d) 3. Si ens fixem en la melodia del tema principal, observem que a) el començament és tètic i es troba en tonalitat menor. b) el començament és tètic i es troba en tonalitat major. c) el començament és anacrúsic i es troba en una modalitat pròpia de la música oriental. d) el començament és anacrúsic i es troba en tonalitat major. 4. Sabent que a és el tema principal, quin és l’ordre de les unitats melòdiques en la primera secció de la peça? a) a-a-b-a-a. b) a-a-b-a. c) a-b-a-b. d) a-b-b-a-a. 5. En la versió d’aquesta peça que heu sentit, el piano entra en la secció central a) introduint un tema nou, seguit de tres variacions a càrrec del mateix instrument solis­ ta acompanyat sempre de la banda. b) interpretant dues variacions sobre el tema principal a i deixant que al final sigui la banda l’encarregada d’executar el tema b. c) interpretant dues variacions sobre el tema b i una sobre el tema principal a acompa­ nyat de la banda. d) interpretant un total de tres variacions sobre el tema principal a, entre la segona i la B) Anàlisi estilística i contextual [1 punt] Redacteu un comentari breu sobre la peça que heu escoltat en què esmenteu el gènere al qual pertany, l’estil general en el qual s’inscriu, l’època en què es va compondre i el context cultural en què s’emmarca.

2. La paradoxa o contradicció es produeix pel fet que l’evolució anteriorment assenyalada es troba contrarestada per un fet molt característic dels nostres dies: la celebració de concerts de música en viu en grans espais, que el desenvolupament de la tecnologia del so i de la imatge ha permès, i que garanteix el sentit ritual i de cerimònia social compartida que continua tenint la música.