Exercicis de digitalització — Tecnologia i Digitalització 1r ESO

El maquinari són les parts físiques de l'ordinador, les que es poden tocar (per exemple, el teclat o el processador). El programari són els programes, les instruccions que diuen a l'ordinador què ha de fer, i no es poden tocar (per exemple, el sistema operatiu Windows o un navegador).

És un conjunt de dispositius (ordinadors, mòbils, impressores) connectats entre ells, per cable o sense fils. Serveix per compartir dades i recursos: arxius, una impressora, la connexió a Internet, etc.

Per exemple: el correu electrònic, la missatgeria instantània, les videotrucades, els jocs en línia o l'emmagatzematge al núvol. Amb dos qualssevol la resposta és correcta.

Per exemple: fer servir contrasenyes fortes i diferents per a cada servei; no obrir enllaços ni fitxers sospitosos; tenir un antivirus i mantenir el sistema actualitzat; fer còpies de seguretat de les dades importants; no donar dades personals a desconeguts. Amb tres qualssevol la resposta és correcta.

La CPU és el «cervell» de l'ordinador: executa les instruccions dels programes i fa els càlculs.
La placa base és la placa on es connecten tots els components (CPU, RAM, disc, targetes…) i que els permet comunicar-se entre ells.

2 GB = 2 · 1024 MB = 2048 MB.
1 KB = 1024 bytes (B).
Comprovació: les unitats van pujant de 1024 en 1024: B, KB, MB, GB, TB.

És el programa principal que gestiona el maquinari i permet que la persona usuària i la resta de programes facin servir l'ordinador.
Funcions: gestionar la memòria i els processos, controlar els dispositius (teclat, impressora…), gestionar fitxers i carpetes, i oferir una interfície.
Exemple de sistema lliure: Linux.

Un virus és un programa maliciós que s'instal·la sense permís, es copia i pot malmetre fitxers o robar dades.
Protecció: tenir un antivirus actualitzat, actualitzar el sistema, no obrir adjunts ni enllaços desconeguts i descarregar programes només de fonts fiables.

El router connecta la xarxa de casa amb Internet i reparteix la connexió entre els dispositius (ordinadors, mòbils…), per cable o per Wi-Fi.
També assigna les adreces que cada dispositiu fa servir dins de la xarxa local.

És un intent de frau anomenat «phishing»: algú suplanta una entitat de confiança per aconseguir dades personals o contrasenyes.
No cliques l'enllaç ni respons; esborra el correu o marca'l com a brossa, i avisa un adult o el professor si t'afecta.

La memòria RAM guarda les dades i els programes només mentre l'ordinador treballa; quan s'apaga, s'esborra. El disc dur (o SSD) guarda la informació de manera permanent, de manera que continua allà encara que s'apagui l'ordinador.

D'entrada (introdueixen informació a l'ordinador): teclat, ratolí i micròfon. De sortida (treuen informació de l'ordinador): pantalla, altaveus i impressora.

Internet és la xarxa mundial que connecta milions de dispositius. El web (les pàgines web que veus amb el navegador) és només un dels serveis que funcionen sobre Internet. Altres serveis d'Internet són el correu electrònic, la missatgeria, les videotrucades o els jocs en línia. Per tant, el web és una part d'Internet, no tot Internet.

Una contrasenya segura ha de ser llarga i combinar lletres majúscules i minúscules, xifres i símbols, i no ha de ser una paraula fàcil ni una data coneguda. No s'ha de fer servir la mateixa a tot arreu perquè, si algú la descobreix en un servei, tindria accés a tots els altres; amb contrasenyes diferents, el problema queda limitat a un sol lloc.

La identitat digital és el rastre o la imatge que deixem a la xarxa amb tot el que publiquem i compartim. Cal pensar abans de publicar perquè el que penges pot quedar-se a Internet molt de temps, altres persones ho poden copiar o difondre, i encara que després ho esborris pot ser que ja no desaparegui del tot. Pot afectar la teva imatge en el futur.

Passem la mida a megabits: 450 MB · 8 = 3600 Mbit.
Temps = mida / velocitat = 3600 / 100 = 36 s.
Error típic: confondre MB (megabytes) amb Mb (megabits); la velocitat de la xarxa es mesura en bits.

Capacitat en MB: 8 · 1024 = 8192 MB.
Fotos: $\tfrac{8192}{4} = 2048$ fotografies.
Comprovació: 2048 · 4 = 8192 MB.

L'aula d'informàtica: LAN (xarxa local, a petita escala, com una casa o un edifici).
La xarxa que connecta els edificis d'una ciutat: MAN (xarxa metropolitana).
Internet: WAN (xarxa d'àrea àmplia, que connecta xarxes a gran distància).

S'ha de comprovar qui n'és l'autor i quines condicions d'ús té (llicència) i, si cal, demanar permís.
Una llicència Creative Commons permet usar l'obra sota unes condicions: normalment citar l'autor i, segons el tipus, no fer-ne ús comercial o no modificar-la.
En el treball cal citar la font i l'autor.

Si el disc s'espatlla, es roba l'ordinador o hi ha un virus, perd tots els fitxers per sempre.
Solucions: fer còpies de seguretat regularment en un disc extern o llapis de memòria, i guardar una còpia al núvol.
Idealment es tenen almenys dues còpies en llocs diferents.

4 dígits: $10^{4}$ = 10000 combinacions.
8 minúscules: $26^{8}$ = 208827064576, aproximadament 2,1·$10^{11}$.
La segona té uns 20 milions de vegades més combinacions ($\tfrac{26^{8}}{10^{4}} \approx 2{,}1$·$10^{7}$), així que és molt més segura.
Com més llarga és la contrasenya i més tipus de caràcters, millor.

Ofimàtica: processador i RAM moderats (4–8 GB) i un disc SSD petit; és barat.
Edició de vídeo: molta RAM (16 GB o més), processador potent i disc ràpid i gran (SSD) per als fitxers.
Jocs: targeta gràfica potent, processador ràpid i bona RAM, perquè les imatges es generen en temps real.
Cada perfil necessita invertir en els components que més limiten el seu ús.

a) 500 GB = 500 · 1024 = 512000 MB. Minuts: 512000 / 60 = 8533 min (arrodonint cap avall).
b) $\tfrac{8533}{60} = 142{,}2$ h.
c) Queden 480 GB = 491520 MB, que són 491520 / 60 = 8192 min, és a dir 136,5 h.
Comprovació: 8192 min · 60 MB = 491520 MB.

Velocitat per dispositiu: $\tfrac{300}{4} = 75$ Mbps.
Mida: 1,5 GB = 1,5 · 1024 = 1536 MB; en bits: 1536 · 8 = 12288 Mbit.
Temps: 12288 / 75 = 163,84 s, que són uns 2 min 44 s.
Si només hi hagués un dispositiu, tardaria 12288 / 300 = 41 s.

1. Urgència i amenaça («serà bloquejat en 24 h») per pressionar-te.
2. Demana dades confidencials (usuari i contrasenya) per correu o enllaç.
3. Adreça del remitent sospitosa, que no correspon al domini oficial de l'entitat.
4. Salutació genèrica («el Banc»), no et fa servir el nom, i pot contenir faltes o enllaços falsos.
Cal no clicar, i anar a la pàgina oficial escrivint tu mateix l'adreça.

«123456» i «qwerty»: molt dèbils, són les primeres que s'intenten en un atac.
«Pol2010»: dèbil, perquè és curta i conté un nom i un any (informació que es pot endevinar).
«Dos gats i un cafè a les 7!»: forta; és llarga, barreja majúscules, minúscules, xifres i símbols, i és fàcil de recordar.
Convé usar una frase llarga i una contrasenya diferent per a cada servei.

a) Ciberassetjament (ciberbullying): ús de les xarxes digitals per humiliar o hostilitzar algú de manera reiterada.
b) 1) No respondre ni represàlia. 2) Guardar proves (captures de pantalla). 3) Bloquejar i denunciar l'usuari a la plataforma. 4) Explicar-ho a una persona adulta de confiança (família, tutor), i demanar ajuda al centre.
Mai no ha de ser culpa de la persona afectada.

Ordre: 1) Escrius l'adreça. 2) El navegador busca l'adreça IP del servidor (consulta el DNS, que tradueix el nom en una IP). 3) El navegador demana la pàgina al servidor. 4) El servidor envia la pàgina. 5) Es mostra la pàgina.
Una adreça IP identifica un dispositiu dins d'una xarxa, com una adreça postal.

a) Avantatges: s'hi pot accedir des de qualsevol lloc i dispositiu; serveix de còpia de seguretat; es pot compartir i treballar en equip.
b) Inconvenients: calen Internet i una bona connexió; les dades queden en servidors d'una empresa, cosa que pot afectar la privadesa; pot tenir un cost.
c) Recomanació: protegir el compte amb una contrasenya forta i verificació en dos passos, i no pujar-hi dades molt sensibles sense permís.

a) Fals. L'antivirus no detecta totes les amenaces; no s'han d'obrir adjunts desconeguts.
b) Fals. El mode d'incògnit només evita que el navegador guardi l'historial al teu dispositiu; el centre, el proveïdor de la connexió i els webs poden veure la teva activitat.
c) Fals. Si es filtra en un servei, tots els altres comptes quedarien exposats; cal una contrasenya diferent per a cada compte.