Exercicis de comunicació — Llengua Catalana i Literatura 1r ESO

(a) Verbal oral, perquè fa servir paraules parlades. (b) No verbal, un símbol sense paraules. (c) Verbal escrita, perquè fa servir paraules escrites.

Descriu: diu com és el gos (el pèl, les orelles), sense que passi cap fet ni acció.

Narra: explica fets que passen en un ordre (córrer, agafar el tren), sense cap guió de diàleg.

L'emissor és qui envia el missatge: la professora.
El receptor és qui el rep: els alumnes de la classe.

a) No verbal: és un codi visual (un color).
b) Verbal: fa servir paraules.
c) No verbal: és un gest.
d) Verbal: fa servir paraules escrites.

El canal és el mitjà físic pel qual viatja el missatge. En aquest cas és l'aire que transporta el so de la veu, ajudat pel telèfon, que fa arribar la veu a distància. És un canal auditiu.

a) Oral: utilitza la veu i el so, encara que s'enregistri i es rebi més tard.
b) Escrita: utilitza lletres sobre un suport (el paper).

El codi és el conjunt de signes i normes que l'emissor i el receptor comparteixen per entendre's.
En un diari escrit en català, el codi és la llengua catalana escrita (a més de les fotografies, que són un codi visual).

a) Narració: explica fets que passen un darrere l'altre.
b) Descripció: diu com és una cosa.
c) Diàleg: reprodueix la conversa de dues persones (les ratlles indiquen qui parla).

Emissor: el propietari de la botiga. Receptor: qualsevol persona que passi per davant. Missatge: que la botiga és tancada. Canal: el cartell, visual i escrit. Codi: el català escrit. Context: la porta de la botiga.

Perquè el canal (el so) funciona bé i el missatge arriba sencer, però si el receptor no coneix el sistema de signes del morse, no el pot interpretar. Sentir no és el mateix que entendre.

El text és comunicació verbal escrita (paraules), i l'emoji és comunicació no verbal (una imatge que expressa una emoció sense paraules). Es combinen en un sol missatge.

Comunicació verbal oral: les paraules que diu explicant el monument. Comunicació no verbal: el gest d'assenyalar amb la mà, que ajuda a situar el que explica.

Perquè no explica fets que li passin a l'animal en un ordre temporal, sinó que diu com és: la seva mida, el seu color, on viu i què menja. Respon a «com és?», no a «què va passar?».

Emissor: el pare.
Receptor: el fill o la filla que llegirà la nota.
Missatge: «Hi ha pasta per dinar. Torno a les 8».
Canal: el paper enganxat a la nevera (canal visual).
Codi: la llengua catalana escrita.
Context: la casa, a l'hora de dinar, quan el pare no hi és.

a) Ordenar (o demanar): vol que el receptor faci alguna cosa.
b) Informar: transmet una dada.
c) Expressar sentiments: l'emissor mostra la seva alegria.

El soroll és qualsevol cosa que dificulta que el missatge arribi bé al receptor.
Exemple oral: una moto que passa pel carrer mentre parles.
Exemple escrit: una nota amb taques d'aigua que no es poden llegir, o amb lletra il·legible.

Cal canviar el to i el vocabulari: tractar de vostè o amb fórmules de cortesia, i evitar les expressions col·loquials.
Proposta: «Bon dia, senyor director. Li voldria demanar permís per sortir abans de classe, perquè tinc una visita mèdica. Moltes gràcies.»

No és adequat perquè s'adreça a una autoritat amb un registre informal («colega», «escolta», «fatal»). La situació demana un registre formal i respectuós.
Proposta: «Estimat senyor alcalde: Li escric per demanar-li que es repari la pista de bàsquet del barri, perquè està en mal estat. Gràcies per la seva atenció.»

Oral espontani: a) i c), perquè no estan preparats i es construeixen sobre la marxa.
Oral planificat: b) i d), perquè s'han preparat abans (sovint amb guió) i són més ordenats.

L'ordre és: 2, 1, 4, 3.
Hi ajuden els connectors d'ordre (primer, després, a continuació, finalment).
És un text instructiu: explica pas a pas com fer alguna cosa (una recepta).

Canal: escrit i digital (la pantalla del mòbil i la xarxa).
Codi: la llengua escrita (català, en aquest cas) combinada amb un codi visual, les emoticones, que expressen emocions o reforcen el missatge.

Perquè el significat d'un missatge no depèn només del codi, el gest en si, sinó també del context: aixecar el polze vol dir «d'acord» en molts llocs, però en algunes cultures és ofensiu. El context ajuda a interpretar correctament el missatge.

—Has fet els deures? —va preguntar la mare. —Sí —va respondre ell. Cal reproduir amb guions les paraules exactes de cada personatge, en lloc d'explicar-les.

El context és la situació en què es produeix la comunicació: qui parla, on, quan i de què.
Dit pel professor, «ho» fa referència als deures o a la feina de classe.
Dita per la mare, «ho» fa referència a la maleta.
La mateixa frase té sentits diferents segons el context.

El text no és coherent perquè la segona frase no té cap relació amb el tema: parla d'elefants enmig d'un relat sobre la compra.
Un text coherent només inclou informació que tingui relació amb la idea central.
Correcció: «Ahir vaig anar al mercat. Vaig comprar pomes.»

«Plou molt, per tant no sortirem»: connector de conseqüència.
«M'agradaria anar al cinema, però no tinc diners»: connector d'oposició.
«No hi aniré perquè no tinc diners»: connector de causa.
Els connectors donen cohesió al text i expliquen com es relacionen les idees.

Model de resposta: «Primer, talla dues llesques de pa. Després, posa-hi una mica d'oli i unes fulles d'enciam. A continuació, afegeix-hi les llesques de formatge. Finalment, tanca l'entrepà i ja el pots menjar.»
Intenció: instruir, és a dir, fer que el lector pugui fer una tasca. Es nota perquè fa servir l'imperatiu i connectors d'ordre.

És fals.
Un missatge de WhatsApp a un amic és escrit i informal.
Una conferència o una entrevista de feina és oral i formal.
El registre depèn de la situació i de la relació entre emissor i receptor, no del canal.

En la conversa, emissor i receptor intercanvien els papers i la resposta és immediata.
Al telenotícies, l'emissor és una empresa i un presentador, i el receptor és una audiència molt gran i dispersa.
El receptor no pot respondre al moment: la resposta és diferida o inexistent. Per això es diu comunicació de masses.