PAU Química 2000 · Juny · Sèrie 3 · Exercici 1

1. El cloroetà es pot obtenir industrialment mitjançant dos processos diferents: a) C2H6(g) + Cl2(g) →C2H5Cl(g) + HCl(g) b) C2H4(g) + HCl(g) →C2H5Cl(g) Per a la primera reacció: ∆S0 = + 2,09 J · mol–1 · K–1, i per a la segona: ∆S0 = – 128,6 J · mol–1 · K–1. Si les entalpies estàndard de formació per al cloroetà, àcid clorhídric, età i etè són, respectivament: – 104,9 kJ · mol–1, – 92,3 kJ · mol–1, – 84,7 kJ · mol–1 i + 52,3 kJ · mol–1, a) Calculeu la variació d'entalpia per a cadascuna de les reaccions. [0,5 punts] b) Indiqueu, justificadament, quin dels dos processos cal esperar que sigui termodinàmicament més favorable. [1 punt] c) Als envasos de clor i d’età s'observen, respectivament, els pictogrames següents: T+ F+ Indiqueu-ne i expliqueu-ne el significat. [0,5 punts]

1.- a) Calculem la entalpia estàndar de reacció: Σ ∆Ho productes - Σ ∆Ho reactius. b) apliquem ∆Go = ∆Ho - T ∆So. La primera reacció té un valor menor de ∆Go, per tant serà la termodinàmicament més favorable. c) Molt tòxic Productes que inhalats, ingerits o en contacte amb la pell provoquen lesions i fins i tot la mort Cal evitar el contacte amb ells. Extremadament inflamable. Productes autoinflamables o molt fàcilment inflamables o que en contacte amb l'aigua generen gasos inflamables. Cal mantenir-los lluny de fonts de calor, espurnes i flames.