PAU Llengua catalana i literatura 2025 · Juny · Sèrie 1 · Exercici 4

4. Expressió escrita [3 punts en total] 4.1. Reescriviu el fragment següent del text canviant els temps verbals en present (indi- catiu o subjuntiu) per formes d’imperfet. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites. [1 punt] «Paradoxalment, els lobbies que més s’oposen a les pacificacions són els que les acaben aprofitant més per treure’n profit, comprant edificis per subministrar habi- tatges a unes elits que volen ser a la vora dels espais verds. Un exemple d’aquesta realitat el podem veure a Barcelona, en llocs com el 22@, al Poblenou, on part dels residents van ser desplaçats per uns altres amb un poder adquisitiu més alt que van privar-los de gaudir de les millores urbanes implantades. Davant d’aquest fenomen, no pertoca aturar la creació d’espais verds, ja que només amb aquests podrem assolir els objectius climàtics i de salut plantejats. El que cal és que aquestes transformacions físiques s’implantin de manera democràti- ca i equitativa arreu, i no de manera desigual, començant pels barris amb més vul- nerabilitat i a la vegada acompanyades de mesures complementàries que permetin aturar-ne els efectes negatius sobre la població.» 4.2. La gentrificació també es relaciona amb altres realitats com ara un augment del turisme. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cin- quanta paraules, en què descriviu les conseqüències de l’arribada massiva de turis- tes a una ciutat. [2 punts]

4. Expressió escrita [3 punts en total] 4.1. [1 punt] Paradoxalment, els lobbies que més s’oposaven a les pacificacions eren els que les acabaven aprofitant més per treure’n profit, comprant edificis per subministrar habitatges a unes elits que volien ser a la vora dels espais verds. L’exemple d’aquesta realitat el podíem veure a Barcelona, en llocs com el 22@, al Poble Nou, on part dels residents van ser desplaçats per uns altres amb un poder adquisitiu més alt que van privar-los de gaudir de les millores urbanes implantades. Davant d’aquest fenomen, no pertocava aturar la creació d’espais verds, ja que només amb aquests podrem assolir els objectius climàtics i de salut plantejats. El que calia era que aquestes transformacions físiques s’implantessin de manera democràtica i equitativa arreu, i no de manera desigual, començant pels barris amb més vulnerabilitat i a la vegada acompanyades de mesures complementàries que permetessin aturar-ne els efectes negatius sobre la població. 4.2. [ […]