PAU Llengua catalana i literatura 2025 · Juny · Sèrie 1 · Exercici 1
Enunciat
![Enunciat de l'exercici 1 de la PAU de Llengua catalana i literatura 2025 (juny sèrie 1): Comprensió lectora [2 punts en total] Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit. La competició per…](/examens/img/llengua-catalana/2025-juny-serie-1-exercici-1-enunciat.webp)
Text de l'enunciat (transcripció automàtica)
1. Comprensió lectora [2 punts en total]
Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.
La competició per veure quina és la ciutat més verda i més sostenible ha començat, i el liderat-
ge d’aquesta transició ecològica està en joc. La majoria de ciutats que persegueixen aquest objectiu
busquen transformar l’espai públic pacificant espais abans destinats al vehicle privat, prioritzant la
mobilitat activa i introduint verd per aconseguir una ciutat més resilient, amb una millor qualitat
de l’aire i que compleixi amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l’Agenda 2030.
Objectius, però, que no només són de caràcter ambiental, sinó també socials i econòmics, i que bus-
quen combatre les desigualtats.
Fa poc coneixíem les conclusions de l’estudi de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la
Universitat Autònoma de Barcelona liderat per la urbanista i geògrafa Isabelle Anguelovski. Aquestes
conclusions apuntaven que renaturalitzar les ciutats promou la desigualtat social, ja que fa que nous
habitants amb més recursos s’instaŀlin a la vora d’aquestes noves zones verdes, i expulsin els veïns i
veïnes del barri amb un poder adquisitiu més baix. És el que coneixem com a gentrificació verda o
greentification.
Aquest estudi corrobora la realitat en la qual es troben la majoria dels veïns de les grans ciutats,
que, després d’anys de lluita per aconseguir la pacificació d’una via o la creació d’un espai verd,
veuen que no podran gaudir-ne. Acabaran expulsats de casa seva, sigui per la impossibilitat d’assu-
mir la pujada de lloguers que se’ls aplicarà per la revalorització de la zona sigui per la desaparició
del teixit comercial de proximitat que donarà pas a activitats adreçades a un altre tipus de públic.
Paradoxalment, els lobbies que més s’oposen a les pacificacions són els que les acaben aprofitant
més per treure’n profit, comprant edificis per subministrar habitatges a unes elits que volen ser a la
vora dels espais verds. Un exemple d’aquesta realitat el podem veure a Barcelona, en llocs com el 22@,
al Poblenou, on part dels residents van ser desplaçats per uns altres amb un poder adquisitiu més alt
que van privar-los de gaudir de les millores urbanes implantades.
Davant d’aquest fenomen, no pertoca aturar la creació d’espais verds, ja que només amb aquests
espais podrem assolir els objectius climàtics i de salut plantejats. El que cal és que aquestes trans-
formacions físiques s’implantin de manera democràtica i equitativa arreu, i no de manera desigual,
començant pels barris amb més vulnerabilitat i a la vegada acompanyades de mesures complemen-
tàries que permetin aturar-ne els efectes negatius sobre la població. Mesures com ara plans d’usos,
polítiques actives d’adquisició i mobilització d’habitatges i locals cap al parc públic, control dels llo-
guers, millora del transport públic a la zona, implantació d’equipaments de proximitat com escoles a
les zones verdes o continuïtat del comerç de proximitat i reducció del monocultiu comercial.
Adaptació feta a partir del text de Joan Maria Boronat i Pujals.
«La gentrificació verda, el perill obviat». Galeries [en línia] (16 gener 2023)
1.1. Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents
són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les
qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]
Vertader Fals
a) Els ODS afecten sols el medi ambient.
b) Els termes gentrificació verda i greentification són sinònims.
c) Els residents d’un barri són els que més es beneficien de la seva
renaturalització.
d) Els nous residents que desplacen els oriünds tenen un poder
adquisitiu més baix.
e) La solució per a aturar la gentrificació és reduir la creació d’es-
pais verds.
1.2. Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots
següents. [0,5 punts]
a) Comandament, guiatge:
b) Ratifica, confirma:
c) Resistent, robusta:
d) Contradictòriament
Criteris oficials de correcció

Text dels criteris (transcripció automàtica)
1. Comprensió lectora
[2 punts en total]
1.1.
[0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no
hi haurà cap descompte.]
a) Fals
b) Vertader
c) Fals
d) Fals
e) Fals
1.2.
[0,5 punts]
a) lideratge
b) corrobora
c) resilient
d) paradoxalment
e) equitativa
1.3.
[0,5 punts]
a) de la pacificació d’una via o de la creació d’un espai verd
b) als residents
1.4.
[0,5 punts]
Resposta possible:
Encara que la transició ecològica revaloritza les ciutats mitjançant la creació
de zones verdes, sense trànsit, genera també l’expulsió dels residents per raó de
l’increment dels preus del lloguer o de la compra d’un habitatge i alhora la
desaparició del comerç local. Sols afavoreix nous residents que tenen recursos
econòmics elevats i que volen viure al costat d’espais verds.
Resolució pas a pas
Encara no hi ha resolució pròpia verificada d'aquest exercici. Mentrestant, tens els criteris oficials de correcció a sobre. Si tens dubtes, pregunta'ls al xat de la Sala d'estudi.
Font: enunciat i criteris de correcció oficials de les PAU 2025 de Catalunya, publicats per la Generalitat de Catalunya (universitats.gencat.cat) i les universitats catalanes. La resolució pas a pas és pròpia de L'Acadèmia de Vic.
Altres exercicis d'aquest examen
- Exercici 2 Coneixements literaris
- Exercici 3 Sintaxi
- Exercici 4 Expressió escrita
Tots els exercicis de Comprensió lectora · PAU de Llengua catalana i literatura