PAU Llengua catalana i literatura 2012 · Juny · Sèrie 1 · Exercici 1 (Opció A)

OPCIÓ A Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit. Als orfes irlandesos més afortunats se’ls ingressava en la Institució Blacktorne. Anglaterra considera els orfes d’Irlanda com un perill en potència, carn de canó dels insurgents. Blacktorne tenia la missió de convertir-nos en proletaris innocus i submisos. Mariners, sobretot. Ofici simptomàtic perquè així es foragitaven els sospitosos de naixement, mar endins, i alhora se’ls recloïa en la flota anglesa, presidi flotant. Als alumnes de Blacktorne que manifestàvem més dots ens permetien cursar estudis de grau mitjà. Va ser el meu cas, i em vaig convertir en Tècnic de Logística Marítima, un TLM perfectament mediocre. Això sí, First Class, segons constava en el diplo- ma que concedia Sa Graciosa Majestat. Si som sincers haurem de convenir que els pedagogs de Blacktorne no eren nefastos. Ens van ensenyar nocions d’oceanografia i de metereologia. Comunicacions, també. Aquest va ser l’únic avantatge de l’ocupació anglesa: per molt catòlic que em declarés, preferia el morse al llatí. Succeïa, però, que l’arrogància anglesa trencava tots els límits. Creu Anglaterra que pot tractar els habitants de les seves colò- nies com si fossin gossos. Amb perfídia afegida, exigeix lleialtat als gossos que mengen les engrunes de la taula. Volien embarcar-nos com mariners, mentre Irlanda sencera naufragava. Volien que miréssim el cel com homes del temps, mentre ens robaven el nostre temps i la nostra terra. I no els cabia al cap que ens hi rebeŀléssim. Dos cops a la setmana em desplaçava de Blacktorne a la ciutat, on m’havia inscrit en un curset de gaèlic. Fet i fet, les classes no m’interessaven gaire. Eren un subterfugi que em permetia fer d’enllaç per als republicans i mai no vaig passar de les primeres lletres. Amb mi venia un noi que es deia Tom. Patia una malaltia incurable que no li impedia ser el propietari del caràcter més alegre de l’orfenat. —Sóc el tuberculós més patriota de tot Irlanda —li agradava dir. I reia. Dúiem consignes al damunt. Anàvem en bicicleta i semblàvem el que érem, pobres estudiants orfes de Blacktorne que es dirigien a les reunions d’un cercle folklòric. De vegades ens aturava un control de soldats, que amb els seus uniformes color caca d’oca trencaven la verdor del paisatge. Recordo molt bé un sergent amb mira- da de bou. —Alto. Que el trànsit s’enumeri! Quants maleïts irlandesos sou? —s’anunciava, com si no sabés comptar fins a dos. —Nosaltres sols —contestava invariablement en Tom. Ens regiraven les motxilles d’estudiants i els quaderns de gaèlic, les gorres de llana, fins i tot les sabates i els mitjons, tan llargs. Mai no trobaven res. Però algú ens devia delatar. Albert SÁNCHEZ-PIÑOL. La pell freda, 2002 1. Comprensió lectora 1.1. Escriviu un sinònim o una definició dels mots insurgents, innocus, foragitaven i perfídia, escrits en negreta en el text. [1 punt] Insurgent: Innocu: Foragitar: Perfídia: 1.2. Expliqueu per què l’autor es refereix a la institució que concedeix el diploma en qualitat de «Sa Graciosa Majestat», expressió marcada en negreta en el text. [1 punt] 1.3. Escriviu l’antecedent del pronom hi en la frase «ens hi rebeŀléssim». [0,5 punts] 1.4. Responeu a només UN dels dos exercicis (a o b). [0,5 punts] a) Escriviu dos connectors que puguin substituir l’expressió Fet i fet, escrita en negreta en el text. L’un ha de ser informal i l’altre, de caràcter més neutre. b) Expliqueu què vol dir TLM i quin terme defineix aquest recurs de formació de mots. TLM: Terme: 1.5. Resoleu les qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d’aquest curs. [1 punt] 1.5.1. En el conte «Ombres», de Víctor Català, la Maleneta va dues vegades a casa de la seva cosina, la Rita, i sempre li diu que no vol tornar amb el seu home. Expliqueu com evo- luciona la Maleneta. [0,5 punts] 1.5.2. Llegiu atentament aquesta declaració d’un personatge de la noveŀla Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor: «Me n’he anat de casa… —mormo