PAU Llengua catalana i literatura 2011 · Juny · Sèrie 4 · Exercici 1 (Opció A)

OPCIÓ A Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit. Em va agafar el desfici d’anar per feina. I aviat es va presentar l’ocasió. A principis d’agost fèiem diverses audicions a Camprodon, dia sí dia no, i la columna jove llogàvem una habitació per una setmana. Per estalviar-nos carretera, dèiem. A cinc-centes pessetes la sardana que ens donaven, a sis sardanes per audició, ens ho políem tot amb l’estada. L’hotel, laberíntic, havia estat a principis de segle el més distingit de tot l’es- tiueig barceloní. Feia poc l’havien reformat amb un gust molt retro i molt discutible, però la fortor de lleixiu com a garantia d’higiene i uns menús molt generosos atreien els jubilats a cabassos. A nosaltres ens solien assignar les habitacions de l’altell, el sostre de dues aigües, fredes com les d’un sanatori, però ja ens anava bé allà dalt, a la nostra. Al grupet s’hi havia afegit darrerament en Jose, veí meu de Vic paret per paret, a qui jo havia engrescat a agafar la trompeta i ingressar a la Canigó per comprometre’l i acabar amb els conflictes veïnals quan jo tocava el piano fins massa tard. Era un murri vitalis- ta que, contra els fums que solen gastar els músics joves, reconeixia amb humor les seves discretes habilitats. Va aportar celebrades novetats al repertori d’acudits tan tronat del Moreno. Amb arrels valencianes, va ser l’inspirador d’unes marxes que s’acabaven sem- pre de clar, abraçats sota un fanal, corejant cançons de tuna. Un dia, a l’hotel, vam baixar a esmorzar i ens vam trobar que ja servien el dinar. Va ser com una aparició entre lleganyes: una rosseta manifassera,* de paner retingut i pitre- ra saludable, anava driblant les taules amb uns cops de maluc precisos i sensuals que feien pujar el sucre als comensals de la tercera edat. Jo la vaig voler veure com una verge florentina, sfumatta, la cofieta blanca com la santa corona. —Hi ha un menú per als hostes amb patata i mongeta tendra, escudella… —reci- tava la lletania, els ulls en blanc a les altures. Em va semblar molt poc glamurós que la primera paraula que jo adrecés a aquella bellesa hagués de ser, justament: —Escudella. * Manifassera: en aquest text, mot utilitzat en un sentit poc habitual en la llengua general. El Diccionari català-valencià-balear (DCVB) el defineix en aquests termes: «Entès i llest per a fer coses […] (Vic, Pollença)». Jordi LARA. Una màquina d’espavilar ocells de nit. 2008 1. Comprensió lectora 1.1. Digueu quin tipus de text és: [0,5 punts. Si la resposta és errònia, es descomptaran 0,15 punts. Si no responeu a la pregunta, no s’aplicarà cap descompte.] narratiu argumentatiu expositiu gastronòmic 1.2. D’acord amb el text, indiqueu si les afirmacions següents són certes o falses: [0,5 punts. Cada resposta correcta val 0,1 punts. Per cada error es descomptaran 0,1 punts. Si no responeu a la pregunta, no s’aplicarà cap descompte.] Cert Fals a) Els joves de la cobla s’allotjaven una setmana seguida en un hotel de Camprodon i feien audicions cada dia. b) El narrador vivia a la casa contigua a la d’en Jose i, quan tocava el piano, el molestava. c) En Jose era un jove vitalista molt viu, capaç de riure’s d’ell mateix. d) En Jose i el narrador feien festa grossa fins a l’alba. e) La cambrera jugava a futbol i driblava les taules mentre servia dinars. 1.3. Cap al final, el narrador parla d’una aparició entre lleganyes (vegeu l’oració subratllada en el text). Expliqueu què vol dir i reproduïu un fragment del text en què es reforcin, i es recuperin, les possibilitats de llenguatge figurat que ofereix el mot aparició. [1 punt] 1.4. El text comença amb la frase «Em va agafar el desfici d’anar per feina». De les quatre opcions que teniu tot seguit, marqueu l’única que NO hi equival: [0,5 punts. Si la resposta és errònia, es descomptaran 0,15 punts. Si no responeu a la pregunta, no s’aplicarà cap descompte.] Em va agafar la mania d’anar per feina. Em va agafar la dèria d’anar per feina. Em va a