PAU Llatí 2003 · Juny · Sèrie 2 · Exercici 3 (Opció A)

Si heu estudiat el procés de formació de les llengües romàniques, recordareu què signifiquen els conceptes de substrat, superstrat i adstrat. Digueu amb quin d’aquests tres conceptes es pot relacionar cadascun dels quatre fets lingüístics que descrivim a continuació. 1. El francès ha contribuït amb una part del seu lèxic a augmentar les possibilitats lingüístiques del català. Hi ha gal·licismes procedents de les primeres relacions de francesos amb el territori (com frare, homenatge, missatge, vianda) i d’altres d’origen modern, posteriors al segle XVIII (com borsa, croqueta, fitxa, silueta). 2. En català existeix una sèrie de mots en què apareix un sufix –rr– l’origen del qual sembla atribuïble a la base iberobasca de la llengua anterior a la dominació romana, per exemple, esquerre, pissarra, gavarra, garriga, socarrar, paparra. 3. La invasió i la dominació àrabs van deixar una empremta important en el lèxic i en la toponímia catalans, sobretot en els de la part meridional (comarques de la Catalunya Nova i el País Valencià) i Mallorca, que van quedar entre quatre i cinc segles sota domini musulmà; per exemple, els topònims Massalcoreig, Benissalem, Burjassot, o mots d’ús comú com arracades, flassada, setrill, taronja, etc. 4. El veïnatge geogràfic, en la llengua antiga, i la pressió de ser la llengua oficial de l’Estat, en la llengua moderna, han fet que en el català hi hagi molts castellanismes, especialment lèxics, per exemple, amo, bodega, castigar, falta, etc.

OPCIÓ B: b. L’error es penalitzarà. En aquest exercici s’avalua l’objectiu terminal 10 referit als punts 2.5 i 2.8 dels continguts conceptuals i 6 dels continguts procedimentals. Exercici 3