Civilització romana, Patrimoni arqueològic i literatura
PAU Llatí 2025 · Juny · Sèrie 1 · Exercici 4
Enunciat

Text de l'enunciat (transcripció automàtica)
4. Exercici d’exposició d’un tema de cultura llatina i el seu llegat
[2 punts: es podrà descomptar fins a 1 punt per errors de redacció, gramaticals, ortogràfics o lèxics]
Si els fats em neguen Roma com a pàtria, que pugui, almenys, romandre ací. ¿Què et diré,
sinó que l’habitud és una força poderosa? Mira! Amb el tracte continu, la ciutat ja se m’ha fet
agradable, perquè, si em creus, a mi que he vist tantes coses, és la més plaent de totes les que
hom tria per al descans. Hi veus, oh foraster i amic, una gent honrada, sòbria, tranquiŀla, que, si
bé no s’apressa a ésser hospitalària, ho és amb reflexió. Un clima peculiarment temperat suavitza
el canvi de les estacions, i tot l’any és com una primavera. La terra, fèrtil als plans i sobretot als
pujols —car mira d’assemblar-se a les vinyes d’Itàlia i li compara els seus bancals—, no s’avergo-
nyeix d’una llarga tardor. I per si encara això no és prou, la mateixa ciutat fou fundada sota els
més nobles auspicis, car a més dels estendards de Cèsar, que ostenta, triomfs als quals deu el seu
nom, la seva noblesa té també un origen estranger.
Florus. Virgili, orador o poeta?, II, 6-8
(Traducció de Joaquim Icart)
Llegiu el text precedent, en què el rètor Florus (ca. 70-140 dC) es refereix de manera elo-
giosa a la ciutat de la Hispània romana de la imatge adjunta, on, durant uns anys, va exercir
de mestre. A partir del testimoni de Florus i del plànol, identifiqueu la ciutat i elaboreu un
text expositiu, de quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), que contingui
les informacions següents:
— El context i la cronologia de la seva fundació.
— El nom de la població ibera que habitava la zona abans de l’arribada dels romans.
— L’estatus que va obtenir la ciutat i el seu nom oficial complet.
— La rellevància històrica de la ciutat a la Hispània romana.
— La seva estructura urbanística, amb els espais i edificis més importants dins i fora de
les muralles (heu d’identificar els elements etiquetats al plànol).
— El conjunt arqueològic.
Criteris oficials de correcció

Text dels criteris (transcripció automàtica)
OPCIÓ B
3.1.
d) no havien nascut a Roma.
3.2.
c) Amphitruo.
3.3.
d) aurea mediocritas.
3.4.
b) contaminatio.
4. Exercici d’exposició d’un tema de cultura llatina i el seu llegat
El redactat següent és un simple model orientatiu, que no ha de ser reproduït
literalment.
La imatge correspon a la ciutat romana de Tàrraco.
L’any 218 aC, en el marc de la segona guerra púnica, amb motiu del
desembarcament de tropes romanes a Empúries per aconseguir tallar el
subministrament de tropes als cartaginesos, els germans Escipió van establir un
praesidium que esdevindria la futura Tàrraco.
L’antecedent preromà de Tàrraco era el territori de la tribu ibera dels cessetans,
probablement conegut amb el nom de Cesse.
Al segle I aC Juli Cèsar li va concedir la categoria de colònia, fet que després fou
corroborat per August, en atorgar-li el nom oficial de Colonia Iulia Vrbs
Triumphalis Tarraco.
Ja des d’època republicana va esdevenir capital de la Hispania Citerior, província
que més tard August va convert […]
Resolució pas a pas
Encara no hi ha resolució pròpia verificada d'aquest exercici. Mentrestant, tens els criteris oficials de correcció a sobre. Si tens dubtes, pregunta'ls al xat de la Sala d'estudi.
Font: enunciat i criteris de correcció oficials de les PAU 2025 de Catalunya, publicats per la Generalitat de Catalunya (universitats.gencat.cat) i les universitats catalanes. La resolució pas a pas és pròpia de L'Acadèmia de Vic.
Altres exercicis d'aquest examen
- Exercici 1 Traducció
- Exercici 2 Morfosintaxi
- Exercici 3 (Opció A) Expressions llatines
- Exercici 3 (Opció B) Civilització romana, Patrimoni arqueològic i literatura
Tots els exercicis de Civilització romana, Patrimoni arqueològic i literatura · PAU de Llatí