PAU Llatí 2018 · Setembre · Sèrie 3 · Exercici 4 (Opció A)

4. Exercici d’exposició d’un tema de literatura o de civilització romanes [2 punts] Llegiu el text següent, que pertany a una de les lectures obligatòries. En quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), expliqueu tot el que sabeu sobre aquest episodi (a quina obra pertany i qui n’és l’autor, quins són els personatges que hi intervenen, com arriben a aquesta situació, com es desenvolupa l’acció, etc.). Expliqueu també la relació de l’autor del text amb els cercles literaris del final de l’època d’August i el càstig que li imposà l’emperador per causa d’un dels seus poemes. «Ajuda’m, pare, si és veritat que els rius teniu poder diví; destrueix, transformant-la, aquesta figura meva que m’ha fet ser massa desitjada». Tot just acabada la pregària, un pesat entorpiment li envaeix els membres, els seus pits delicats comencen a ser envoltats per una fina escorça, els seus cabells creixen transformant-se en fulles, els seus braços en branques; els peus, suara tan àgils, queden fixats a terra, convertits en arrels immòbils, el seu cap esdevé una copa d’arbre. Només queda d’ella la seva bellesa resplendent. Febos, tanmateix, continua estimant-la […]. El déu li digué: «Ja que no pots ésser la meva esposa, seràs, no ho dubtis, el meu arbre.» (Traducció de Ferran Aguilera)

4. Exercici d’exposició d’un tema de literatura o de civilització romanes El redactat següent és un simple model orientatiu, que no ha de ser reproduït per l’estudiant. Aquest passatge pertany a les Metamorfosis d’Ovidi, concretament, a l’episodi de la metamorfosi de Dafne. Reprodueix la petició d’ajut que la nimfa Dafne, fugint d’Apol·lo, que la persegueix, adreça al seu pare, el déu riu Peneu. Descriu la transformació de Dafne en llorer, l’amor incondicional que el déu Apol·lo li continua professant, tot i transformada en arbre, i l’adopció del llorer, per part del déu, com a símbol. Ovidi explica que Apol·lo, després d’haver vençut la serp Pitó, s’havia burlat de Cupido en veure’l tesant el seu arc. Per venjar-se’n, el fill de Venus va clavar a Apol·lo una fletxa amb la punta d’or que infonia amor, i a Dafne, una amb la punta de plom, que el rebutjava. Apol·lo, enamorat perdudament de Dafne, no parava d’encalçar-la i ella, totalment insensible, no deixava de defugir-lo. A punt de se […]