PAU Llatí 2016 · Juny · Sèrie 3 · Exercici 4 (Opció A)

4. Exercici d’exposició d’un tema de literatura o de civilització romanes [2 punts] Llegiu el text següent, que pertany a una de les lectures obligatòries. En quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), expliqueu el sentit d’aquest fragment situant-lo en la trama de l’obra. Comenteu també les característiques principals del gènere literari al qual pertany (les fonts en què es va inspirar l’autor, la temàtica, l’estructura, els personatges, etc.), i esmenteu dues obres més del mateix autor. Filocomàsia (eixint de la casa de Periplectomen i anant cap a l’altaret que hi ha davant de la porta): Deixa’m posar foc a l’altar; en la meva alegria, vull oferir a Diana Efèsia lloances i accions de gràcies, i encensar-la amb la suau olor d’Aràbia; per tal com m’ha preservat en les regions de Neptú i en aquests indrets turbulents on tant m’ha escomès el furor de les ones. Esceledre (tot esverat a Palestrió): Oh, Palestrió, Palestrió! Palestrió (parodiant el to del seu company): Oh, Esceledre, Esceledre! Què vols? Esceledre: Aquesta dona que ara surt, és o no és l’amiga del nostre amo, Filocomàsia? Palestrió: Sí, Hèrcules em valgui! Jo bé ho diria. Però no m’explico com ha pogut passar d’allí en aquesta altra casa; si realment és ella! Esceledre (desconcertat): Que ho dubtes? Palestrió: Bé sembla que la sigui… Esceledre: Anem-la a trobar; parlem-li. Ei! Què et duu per aquí, Filocomàsia? Què se t’hi ha perdut davant d’aquesta porta? Què hi fas? Per què no respons? A tu ho dic! Palestrió: Pòŀlux! T’ho deus dir a tu mateix, perquè ella s’ho escolta com si sentís ploure. (Traducció de Marçal Olivar)

4. Exercici d’exposició d’un tema de literatura o de civilització romanes El redactat següent és un simple model orientatiu, que no ha de ser reproduït per l’estudiant. En aquest text de Miles gloriosus Palestrió ha fet un forat a la paret mitgera entre la casa del soldat i la d’un veí, on s’hostatja el jove enamorat de Filocomàsia, perquè els amants es puguin trobar. Esceledre, l’esclau del soldat que té l’encàrrec de vigilar la noia, ha sorprès els amants besant-se a la casa del veí, de manera que Palestrió, per a engañar-lo, té la idea de fer passar la noia per una pretesa germana bessona, i per això ella fa veure que no coneix els esclaus i no respon quan la criden. Les comèdies palliatae reben el seu nom del pallium o mantell dels grecs, ja que eren comèdies romanes que conservaven l’ambientació grega dels seus models, les obres de la Comèdia Nova àtica: l’acció se situava a Grècia i els seus personatges eren grecs. Els autors romans de palliatae, com Plaute o Terenci, creaven les […]