PAU Llatí 2010 · Juny · Sèrie 4 · Exercici 4 (Opció A)

4. Exercici d’exposició d’un tema de literatura o de civilització romanes [2 punts] El tractament de l’aigua va ser una qüestió cabdal per a la vida en les ciutats romanes. Expliqueu, en quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), les diverses maneres que els romans tenien per a assegurar el subministrament d’aigua a una ciutat i referiu-vos explícitament als aqüeductes (definició, motius de la seva construcció, descripció, nom i funció de les parts de què consten, requisits tècnics per a un bon funcionament, etc.). Igualment, digueu com asseguraven l’evacuació de les aigües residuals de les ciutats. Esmenteu com a mínim tres ciutats de Catalunya o de la península Ibèrica que conservin restes d’un aqüeducte.

Exercici 4 (2 punts) El següent redactat és un simple model orientatiu “Els romans asseguraren el subministrament d’aigua a les ciutats excavant pous o construint cisternes, per captar l’aigua de la pluja, que després era distribuïda a traves de fonts públiques. A més, van idear una manera nova transportar l’aigua de deus molt allunyades, els aqüeductes. Un aqüeducte és, doncs, una construcció pensada per portar aigua a un nucli habitat des de distàncies considerables. La part més important de l’aqüeducte és l’specus o canal rectangular per on circula l’aigua, que ha de tenir una inclinació constant per evitar-ne l’acumulació sobtada. Per això, els aqüeductes tenen recorreguts llargs. Per mantenir aquesta inclinació constant, en alguns casos n’hi havia prou amb excavar un solc en el terreny a peu pla; en d’altres, calia excavar túnels i, finalment, en els casos que exigien superar els grans desnivells del terreny els romans van optar per construir diversos pisos d’arcades. Per evitar l […]