PAU Llatí 2002 · Setembre · Sèrie 1 · Exercici 4 (Opció A)

Llegiu el següent text extret del primer capítol de la novel·la An Imaginary Life, en què D. Malouf (1934) explica els darrers anys de la vida d’un poeta de la literatura llatina. A continuació, responeu a les qüestions proposades. Aquí sóc un exiliat... A Tomis no hi ha ningú que parli la meva llengua i no he sentit ni una paraula en llatí des de fa un any... T’escric a tu, lector que vius en un altre segle, perquè aquesta carta mai no l’enviaré a ningú... Et sona el meu nom? Que potser algun dels meus versos ha aconseguit evitar la prohibició dictada sobre els meus llibres en totes les biblioteques i la seva incineració pública? He sobreviscut? Escric aquestes ratlles a la claror d’un llum de ganxo. Per terra corren un munt d’aranyes petites. Elles tampoc no poden parlar, com jo. Em pregunto si tenen un llenguatge propi. Seria capaç d’afinar la meva oïda per sentir-lo? Perquè segur que han de poder comunicar-se entre elles. Potser podria començar a escriure una altra vegada en la llengua de les aranyes: Noves metamorfosis del poeta a l’exili, en la llengua de les aranyes... En essència jo sóc una criatura social. Alguns poetes tenen oïda. Jo tinc olfacte i estic provist d’un bon nas. El nas és polític, fins i tot quan el fiques en els llocs més privats. El nas et pot ficar en embolics... Jo estava trobant un nou estil nacional per a la meva generació. Prou de patriotisme. Prou de glorificar els herois d’armes. Prou de manuals en vers per a la criança d’abelles. Prou d’amors entre joves pastors. El meu món era estrictament personal. L’emperador ha creat la seva era. Jo també he creat la meva, per això m’odia. He estat relegat als límits del món conegut i m’han expulsat de les terres on es parla la nostra llengua, el llatí. Però aquesta nit, a l’ombra del pòrtic de Marcel estan passant algú per la pedra. I això perquè jo, en una ocasió, vaig fer que succeís en un dels meus poemes i vaig fer-ne un acte de desafiament públic. 1. De quin autor es tracta? Assenyaleu els indicis que heu trobat en el text per saber-ho. 2. A qui es refereix el protagonista quan parla de l’emperador? 3. A quin fet es refereix quan diu: He estat relegat als límits del món conegut? Sabeu quines en foren les causes? 4. A quina de les seves obres es refereix el protagonista quan diu: Jo, en una ocasió, vaig fer que això succeís en un dels meus poemes? 5. En el fragment que va des de Prou de glorificar fins a de joves pastors l’escriptor es refereix al tema de tres obres escrites per un altre literat contemporani. Digues qui és i quines són les obres. 6. El nostre autor, tot i la pena que expressa en el relat, demostra un cert sentit de l’humor quan afirma: Jo tinc olfacte i estic provist d’un bon nas. Si en recordeu el nom complet, podreu dir-nos on és la ironia.

OPCIÓ B: 1. Cònsols, 2. Pretors, 3. Qüestors, 4. Edils. Cada encert es valorarà amb 0.5 punts. En aquest exercici s’avalua l’objectiu terminal 13 referit al punt 4.2 dels continguts conceptuals. Exercici 4 (2 punts) Aquesta qüestió no ha de ser contestada exhaustivament, atès que l'examinand només disposa d'una hora i mitja per fer tot l'exercici. N'hi ha prou que respongui amb precisió les qüestions que se li ofereixen com a guia en l’enunciat de la pregunta. Es valorarà molt la correcció i l'adequació sintàctica. El corrector valorarà negativament qualsevol resposta general que no s'adigui a la pregunta concreta, tot i que reflecteixi que l'estudiant té altres coneixements; és a dir, no és convenient que l'estudiant s'hagi après uns resums generals sobre els temes susceptibles de ser examinats i que els "aboqui", sigui quina sigui la pregunta que hom li faci. El corrector distribuirà els punts de la manera que s'indica a continuació, de forma que, si apareixen els conceptes en negret […]