PAU Literatura catalana 2003 · Juny · Sèrie 5 · Exercici 3 (Opció B)

3. Comenteu aquest fragment de L’alegria que passa de Santiago Rusiñol. Fixeu-vos que correspon a l’última escena de l’obra. A l’hora de fer el comentari, expliqueu la importància de la figura del personatge que parla i analitzeu l’oposició entre els dos mons que apareixen enfrontats en l’obra. [3 punts per a l’avaluació dels continguts] [2 punts per a l’avaluació de la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees, la coherència del discurs, la fluïdesa expressiva i, en definitiva, la metodologia del comentari] JOANET (Mirant per on ha marxat el carro): Déu meu! Adéu, poesia! Adéu, visió d’un instant! Aneu enllà, mentres jo em quedo encastat aquí, a la prosa! Amb vostres cançons amargues i rialleres, em deixeu una recança, el buit al cor, d’un trosset de joventut que corre darrera vostre! Sou l’alegria que passa. I que trista és l’alegria per als que passen i els que es queden! Com que sóc fill del terròs, m’haig de veure condemnat a veure sempre la mateixa iglésia, a sentir aqueixes campanes, a veure aqueixes parets, a morir d’ensopiment i a no adonar-me del viure. Dormim. (S’adorm en un plàtano i cau una pluja de fulles seques.) Dormim al llit de la prosa, ja que em fuig la poesia.

Pregunta 3 Tres punts per a l'avaluació dels continguts. Tal i com està establert en les pautes generals de correcció, almenys dos dels tres punts han d'estar relacionats amb la manera com s'han desenvolupat els aspectes guiats en l'enunciat de la pregunta. Això no vol dir, és clar, que qui se centri només en els aspectes guiats no pugui tenir—si ho fa bé—els tres punts. El que sí que vol dir, però, és que qui no parli dels aspectes assenyalats en l'enunciat només pot tenir, com a màxim, un punt. En aquest cas concret, el que cal valorar especialment és: —Saber situar adequadament el fragment en el final de l’obra de Rusiñol, amb la marxa dels comediants, definitiva ruptura entre els artistes i una societat que no només no els comprèn sinó que els menysprea. —Saber veure que l'obra de Rusiñol recrea simbòlicament la irreversible marginalitat de l'artista en el marc d'una societat materialista, prosaica i grisa, que el rebutja. —Saber adonar-se que el personatge de Joanet, des de l’inic […]