PAU Literatura catalana 2014 · Juny · Sèrie 3 · Exercici 2 (Opció A)

2. Antígona, de Salvador Espriu, acaba amb un monòleg final del Lúcid Conseller que no té cap relació amb la tradició clàssica del mite. Comenteu-ne el sentit i la intenció. [2 punts]

2. [Antígona, Salvador Espriu] L'alumne/a pot explicar que el monòleg del Lúcid Conseller (com farà amb l'Altíssim a Primera història d'Esther): a) exposa la seva interpretació de la tragèdia, ens avança el destí dels personatges i hi formula la seva idea de la condició humana (1 punt); b) a diferència dels tres actes anteriors, té un to irònic, distanciat, escèptic, però també en alguns moments líric i reflexiu (0,5 punts); c) interpel·la el públic, amb la qual cosa aconsegueix d'incorporar-lo en la ficció teatral amb l'objectiu de somoure'n les consciències i fer més evident encara la seva concepció del teatre com a mitjà de difusió d'idees (0,5 punts). Si l’alumne/a complementa la resposta de manera correcta i coherent amb alguna qüestió no explicitada estrictament en l’enunciat, però que hi és, tanmateix, pertinent, se li pot valorar fins a 1 punt, amb el benentès que la puntuació global de la pregunta no sobrepassarà els 2 punts.