PAU Literatura catalana 2017 · Setembre · Sèrie 2 · Exercici 3 (Opció A)

3. Comenteu aquest fragment del capítol iii de Pilar Prim, de Narcís Oller. Tingueu en compte, especialment, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): a) La situació i la importància del fragment en l’argument de la noveŀla. b) La relació entre la descripció del paisatge i l’estat interior de la protagonista, fent aten­ ció al llenguatge descriptiu (poseu-ne almenys dos exemples del text). c) Les alternances en el punt de vista narratiu. [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la cohe­ rència del discurs] Així, una tarda, ja molt avançat el crepuscle, trobant-se més amunt de Dorres, asseguda dalt d’una tartera ferrenya i altíssima, davant per davant del Puigmal, que, de la banda enllà de Cerdanya, enlairava, com per dessobre una gran mar de boires, sa oscada i solitària cresta, la Pilar es sentí corpresa d’una melangia imponderable. A doll fet l’anava amarant la tristesa; una tristesa negra, amargant, atuïdora, que no es podia expeŀlir del cor. I pensant en si mateixa, en son trist passat, en son trist present, en son trist esdevenidor, de sobte, i sense saber per què, pensà també en Deberga. «Qui era, aquell home? Ah!, no ho sabia! No havien passat sinó sis hores plegats, a la vida! I, ella, tantes, tantes que n’hi passaria a gust! Ah!, si ella hagués pogut casar-se amb un home com aquell, de prosàpia distingida, tan fi, tan educat, tan llest… tan diferent, Senyor!, tan diferent d’en Dou i del despòtic Ortal, de tota aquella grosseria vulgarota en què, de casada, s’havia vist condemnada a viure! Però no, no: prou coneixia la seva planeta, ella! Ella no havia nascut per a ésser feliç! Òrfena de mare des de la infantesa, son pare navegant, com podia encer­ tar la boda, sota la direcció d’aquella tia iŀlusa, d’aquella tia Cristina, que no sabia adorar sinó els diners? Oh!, com s’havia deixat aŀlucinar, a divuit anys! Pels diners!, tot pels diners! I per què?». —Oh, oh, oh! —féu, quasi cridant, com volent esporuguir els records horribles que se li redreçaven a dins, cruelment acusadors. I s’aixecà per allunyar-se, espaordida, d’aquell lloc. Però els nois no baixaven, ni es veia on eren, i la basarda la tornà a clavar en aquella pedra de turment. »No —féu—, no: el passat és mort. I restà un moment sense alè, amb la pensa adormida, agrisada i buida com aquella mar de boira invasora que anava inflant-se cada cop més a sos peus i gronxant-se majestuosa, damunt la vall mateixa, com fum d’un majestuós incendi que la devorés de cap a cap. —No, no evoquem el passat: pensem en el present, en lo que ha de venir —tornà, desvarie­ jant sempre—. Per què no casar-hi l’Elvira, amb en Deberga?

3. [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs] Els tres punts assignats al contingut del comentari es poden atorgar si l’examinand tracta, per separat o conjuntament, els aspectes especificats en les preguntes: (a) Que el fragment se situa al principi de la novel·la, en una de les sortides a la muntanya durant l’estiueig de la protagonista a la Cerdanya; que revela el conflicte interior que viu la protagonista, que sent la necessitat de realitzar-se com a dona (atracció per en Deberga, model d'home oposat al marit mort) i alhora veu les limitacions que s’imposen a aquesta realització (pressió familiar dels Ortal i d’Elvira); i que s'apunta el triangle amorós format per Pilar, Deberga i Elvira, i que l'abnegació la porta a resoldre a favor de la filla. (0,75 punts) (b) Que el narrador mostra la connexió entre la protagonista, una dona urbana gens acostumada als espais oberts, i el paisatge q […]