PAU Literatura catalana 2004 · Juny · Sèrie 1 · Exercici 3 (Opció A)

3. A partir d’aquest fragment, que correspon al capítol 27 de La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, expliqueu les principals característiques estilístiques i narra- tives de la novel·la. [2 punts per a l’avaluació de la capacitat d’argumentació i anàlisi, l’ordenació de les idees, la coherència del discurs, la fluïdesa expressiva i, en definitiva, la metodologia del comentari] [3 punts per a l’avaluació dels continguts] La senyora Enriqueta deia que tot allò era fora de mida, que li havien fet malbé el negoci. Tot a passeig. I a veure què passaria amb el que tenia al banc. Es va posar a vendre botons i lligacames de senyor, per terra, al carrer de Pelayo. En Quimet el veia molt poc, amb prou feines si, de vegades, venia a dormir. Un dia em va dir que la cosa es posava negra i que hauria d’anar al front d’Aragó. I em va dir que havien pogut treure mossèn Joan. I que mossèn Joan, amb vestits d’en Mateu i amb un camió que els havia procurat en Cintet, havia passat la frontera. Té, em va dir. I em va donar dues monedes d’or i va dir que mossèn Joan les hi havia donades per mi i els nens, que pot- ser les necessitaríem més que no pas ell, perquè ell, fos on fos que anés a parar, Déu l’ajudaria i no el deixaria morir mentre no fos la seva hora. I vaig guardar les mone- des i en Quimet va afegir que no deixés els meus amos, que sempre, amb el temps que feia que els servia, em podrien treure d’un mal pas i que encara que la cosa es posés negra s’acabaria aviat i que no hi havia més remei que passar pel camí estret. I va dir, sembla que la Griselda va amb un de molt sonat i no vol saber res d’en Mateu... Desgràcies.

Pregunta 3 Tres punts per l'avaluació dels continguts. Tal i com està establert en les pautes generals de correcció, almenys dos dels tres punts han d'estar relacionats amb la manera com s'han desenvolupat els aspectes guiats en l'enunciat de la pregunta. Això no vol dir, és clar, que qui se centri només en els aspectes guiats no pugui tenir—si ho fa bé—els tres punts. El que sí que vol dir, però, és que qui no parli dels aspectes assenyalats en l'enunciat només pot tenir, com a màxim, un punt. En aquest cas concret, el que cal valorar especialment és: —Saber adonar-se que el lector es troba davant d’una novel·la narrada en primera persona del singular, davant de la veu de la narradora-protagonista, sense cap intermediari. —Saber adonar-se que, tot i ser el resultat d’un artifici literari, l’estil de la novel·la cerca la vivacitat, tracta de reflectir una llengua parlada, amb un lèxic extret de la llengua col·loquial, popular. —Explicar adequadament que l’estil de la novel·la es basa e […]