PAU Literatura catalana 2021 · Juny · Sèrie 5 · Exercici 2 (Segona part)

14.  lliris: Lliris de mar, flors blanques d’una planta que creix als sorrals vora la mar. [Podeu continuar escrivint a partir de la pàgina 9.] 2. Comenteu aquest fragment de la primera part de Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): a) La situació del fragment en l’argument de la noveŀla. b) La caracterització de l’oposició entre els dos personatges (feu atenció a l’adjectivació). [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la cohe­ rència del discurs] —Potser que em canviés la roba? —diu, insegura. —És clar —respon la Teresa anant cap a la porta—, entretant baixaré una estona a la cuina amb les noies, que ja és fosc i encara no hem dit el rosari. S’atura un moment per escoltar la resposta de la Laura. És un toc de prova, per saber si la cunyada ho deixarà estar tot a fi d’anar amb ella a complir el seu deure de persona de bé. Però la Laura desempaqueta un barnús de color de rosa; i li respon distretament: —Així, mentre esperem en Tomàs, escriuré a la meva cosina Maria per fer-li saber que ja hem arribat. La Teresa se’n va sense fer soroll. La seva mà resseca, de senyora que no desdenya de feinejar com una minyona, mà de verge de quaranta anys, gira el pestell i tanca darrere seu amb suavitat conventual. Tot just és a la part de fora que dubta un segon, i s’ajup a mirar pel forat del pany. Veu la Laura dreta al mig de la cambra, que ha començat a llevar-se el vestit. A la lluna del mirall, sota les irradiacions de la llum, compareix la nuesa rosada de la forastera, dins la lleu guarda de les robes íntimes, brodades, talment com la Teresa no hauria pogut sospitar-ne l’existència, ni menys que hi hagués cap dona prou poc escrupolosa per a vestir-s’hi. S’abriga amb les flonjors del barnús tebi, com si sortís del bany, i es contempla al mirall. El somriure li torna al llavi quan fa lluir el brillant de l’anell, a la manera d’una alosa1 encisada.2 Es posa la mà al pit, decanta el cap i s’estufa el cabell. La Teresa ja en té prou. Es redreça, la boca contreta i la mà closa sobre el pit cast que no ha rebut mai el contacte del sol i ben poc de l’aigua. Tot baixant amb cautela l’escala, al punt en què s’adona de la Filomena, la dida, aturada a baix com qui espia, li diu amb veu dolguda: —Déu ens guardi d’un ja està fet. 1.  alosa: Tipus d’ocell. Per a atreure les aloses, els caçadors feien servir mirallets que reflectien la llum del sol. 2.  encisada: ‘encantada, captivada per encantament’.

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs] Pauta de correcció Els 3 punts assignats al contingut del comentari es poden atorgar si l’examinand tracta, per separat o conjuntament, els aspectes especificats en les preguntes, és a dir, si explica que: (a) El fragment se situa al començament de la primera part de la novel·la. La Laura tot just ha arribat a Comarquinal, a la casa del marit Tomàs Muntanyola i la seva germana Teresa, que ara també serà casa seva. Laura es retira a la seva cambra per canviar-se la roba que portava durant el viatge i per escriure a la seva cosina Maria. En aquest fragment ens apareixen les dues dones, la Laura i la Teresa, protagonista i antagonista respectivament. (1 punt) (b) Teresa adopta una actitud de malfiança cap a la nouvinguda, com mostra al començament la vigilància sobre l’actitud de Laura: el contrast entre el que Teresa creu que és l’obligació devota ( […]