PAU Literatura catalana 2013 · Juny · Sèrie 4 · Exercici 3 (Opció A)

3. Comenteu el poema següent de Josep Carner, del recull Verger de les galanies (1911). Tingueu en compte, sobretot, aquests aspectes (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): a) El significat simbòlic del poema en relació amb les idees del seu temps. b) La valoració o descripció de la dona en relació amb les idees del seu temps. c) El llenguatge i l’estructura formal. [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i anàlisi, l’ordenació de les idees i la cohe- rència del discurs] Camperola llatina Alada, véns al solc i a la sembrada i decantes el cap a la claror, i mig augusta, mig espellifada, et corones amb l’or de la tardor. Tens la cintura fina i abrivada i el si d’una naixent promissió; canta la teva boca, incendiada com una rosa de l’Anacreó. I fas anar la teva grana en doina com sobirana que escampés almoina i et rius del pobre Gàlata ferest. Mai no sabràs que dins la gleva amiga jeu enterrada una deessa antiga que et vetlla encara, compassant-te el gest.

3) Comenteu el següent poema de Josep Carner, extret del recull “Verger de galanies” (1911). Podeu comentar els següents aspectes (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): a) el significat simbòlic del poema en relació amb les idees del seu temps; b) la valoració o descripció de la dona en relació amb les idees del seu temps; c) el llenguatge i l’estructura formal. [3 punts pel contingut; 2 punts per la capacitat d’argumentació i anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs] CAMPEROLA LLATINA Alada, véns al solc i a la sembrada i decantes el cap a la claror, i mig augusta, mig espellifada, et corones amb l’or de la claror. Tens la cintura fina i abrivada i el si d’una naixent promissió canta la teva boca, incendiada com una rosa de l’Anacreó. I fas anar la teua grana en doina com sobirana que escampés almoina i et rius del pobre Gàlata ferest. Mai no sabràs que dins la gleva amiga jeu enterrada una deessa antiga que et vetlla encara, compassant-te el ges […]