PAU Literatura catalana 2019 · Setembre · Sèrie 5 · Exercici 3 (Opció A)

3. Comenteu aquest fragment del segon acte de Ball robat, de Joan Oliver. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): a) El context del fragment en l’argument de l’obra. b) La caracterització dels dos personatges que dialoguen. c) La contraposició dels punts de vista dels dos personatges, tant pel que fa a la visió del matrimoni com a la concepció de la vida en general. [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la cohe­ rència del discurs] Cugat: Digues que soc un anormal, un maniàtic, un ximple… Oleguer: No, ja t’ho he dit: ets simplement un inteŀlectual. Cugat (sarcàstic): Sí, soc un inteŀlectual! Un home que pretén viure alhora dintre i fora de la societat, que es passa la vida fent-se preguntes a les quals prova inútilment de respondre, que s’alimenta d’idees i menysprea els fets. Una criatura absurda i indigesta que té l’audàcia de ser tímid i modest enmig de la petulància i l’aplom dels homes d’acció. És això, oi? Oleguer: Bé, força objectiu. Partim, doncs, de la teva definició. Tu ets un escèptic universal i jo, que visc en la realitat i de realitats, que crec en el que veuen els meus ulls, palpen les meves mans i em mostra el meu seny, tinc el deure d’aclarir-te la teva pròpia situació i provar de… Cugat: Gràcies, moltes gràcies! No t’esforcis en un treball inútil… (Exaltat.) A veure, tu, l’home de les solucions i les realitats, l’home de la raó infaŀlible i del sentit pràctic, digues, què hau­ ries fet en el meu cas? Explica’t, si et plau, explica’t! Oleguer: Jo? Què hauria fet en el teu cas? En primer lloc et diré que em costa molt d’imagi­ nar-m’ho. Cugat: No defugis la qüestió! Oleguer: No, no la defujo… Per començar: la meva dona hauria callat, no m’hauria fet una confessió semblant. Cugat: Per què ho suposes? Oleguer: Que per què ho suposo? Han passat deu anys, les meves ocupacions m’abasseguen… i a ella l’abasseguen els fills. Arriba un moment que el matrimoni és una simple juxtaposi­ ció… Això no obstant, admetem la hipòtesi que la meva dona un bon dia em ve amb una contalla d’aquest gènere. Què faig, jo? Com reacciono? No faig absolutament res, no reac­ ciono. L’escolto i immediatament oblido el que m’ha dit. Passa el temps i tot se’n va en fum d’imaginacions. Mentrestant la cosa no m’ha fet perdre ni un minut de son, no m’ha distret ni així, m’entens?, ni així de la meva feina. Total: zero! Cugat: Sona a fals això, és bo per dir. Oleguer: I per fer, Cugat, i per fer! Encara no em coneixes prou. Admès el supòsit, jo raono d’aquesta manera: el meu amic és incapaç de fer-me una bretolada, i, si ho fos, tinc raons per creure que la meva dona no gosaria seguir-lo gaire lluny. Sé els punts que calça! Cugat: Digues-ho tot: i estimes la teva dona d’una manera molt relativa. Oleguer: Com te sembli… Però estimo absolutament la meva reputació i l’escàndol m’esgar­ rifa… (Ara, de cop, li sonen les darreres paraules de Cugat.) ¿És que l’Eulàlia t’ha fet certes confidències?

3. Ball robat, de Joan Oliver [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs] Pauta de correcció Els tres punts assignats al contingut del comentari es poden atorgar si l’examinand tracta, per separat o conjuntament, els aspectes especificats en les preguntes i explica: (a) Que Cugat ha anat a parlar amb l’Oleguer arran de la confessió de Mercè, la muller del primer, en què afirmava que estimava el seu amic (0,5 punts); i que a l’acte I, tot i que només hi apareix físicament el matrimoni Mercè- Cugat, es dona certa informació de les altres dues parelles que apareixeran posteriorment. (0,5 punts) (b) Que Cugat representa la figura de l’intel·lectual i l’Oleguer la de l’advocat triomfador a la feina i, aparentment, en l’àmbit familiar. Que l’Oleguer, a diferència de Cugat, sembla tenir les idees molt clares i domina les situacions que se li presenten amb autoritat. Que a Cugat li agrada rebre el […]