PAU Literatura catalana 2010 · Juny · Sèrie 4 · Exercici 3 (Opció B)

3. Comenteu el fragment següent d’Allò que tal vegada s’esdevingué, de Joan Oliver. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): a) la funció dramàtica de Querub; b) el significat de la seva salvació en la revolta dels àngels; c) la lluita entre Jahvè i Satan. [3 punts pel contingut; 2 punts per la capacitat dʼargumentació i anàlisi, lʼordenació de les idees i la cohe- rència del discurs] QUERUB: […] En un moment aquell bufarut formidable va escombrar la plana i va precipitar l’angelada al buit immens. Els pobres àngels xocaven violentament entre ells i provaven debades de servir-se de les ales enmig d’una fosquedat abso- luta i d’una olor nauseabunda. Però ben aviat les tenebres van ser esvaïdes. Cap a la fi de llur carrera terrorífica els miserables damnats van descobrir sota d’ells allò que havia de ser per sempre llur nova estada: una vall grandiosa, inflamada de cap a cap… CAÏM: L’Infern! QUERUB: Tu ho has dit: l’Infern que Jahvè havia fet construir sense presses sota mateix de la plana on els rebels solien aplegar-se. La divina venjança, el càstig suprem, havien estat preparats i calculats en secret d’una manera perfecta… I, tanmateix, jo, ja ho veus, em vaig escapar de la crema! I és que la ventada que el Poder congrià per a la realització del càstig va ser tallada —com si diguéssim— segons les mesures de la multitud que calia precipitar a l’Abisme. I com que en començar la tempesta, jo em trobava lleugerament separat de la massa d’àngels, no vaig rebre amb la mateixa intensitat que els altres els efectes de l’oratge. Vaig ser arrossegat i estimbat amb ells, això sí, però no pas amb la velocitat frenètica d’aquell amàs de milions de criatures, i en arribar a poca distància de la vall de flames i minvar l’ímpetu de la rufagada, vaig tenir prou força per a fer batre des- esperadament les ales i poder-me remuntar no sense sofrir la carícia d’una llen- gua de foc que es va enlairar més que les altres i que em va socarrimar la punta de l’ala esquerra, com has vist… Vaig aterrar al Cel —passez le mot—… CAÏM: Eh??… QUERUB: …en un estat lamentable, espellifat i ple d’emmascares. La Dominació que presideix el meu Cercle em va amonestar severament; em va condemnar a dos segles i un dia de reclusió i em va suspendre d’agilitat i de subtilesa. Per la meva conducta impecable la pena em va ser aixecada molt abans del terme previst. No em va ser difícil recobrar en poc temps la plena confiança dels meus superiors… I ve-te’m aquí Comandant en Cap de la Guàrdia Permanent de l’Edèn. CAÏM: Realment és un cas extraordinari. QUERUB: I ple de punts foscos… CAÏM: El càstig és digne del poder formidable de Jahvè… Ara, que, pel que es veu, Satan i els seus, a despit de les incomoditats de llur nova vida, han sabut refer- se, i la lluita contra Déu no ha cessat pas. Qui em podria explicar aquesta tole- rància? QUERUB: Per la meva part cal que et confessi que les experiències recollides en la revolta dels àngels i en la creació i la caiguda dels teus pares no m’han fet ni mica de bé. Ja fa temps que he deixat de ser un àngel en el sentit estricte del mot. La meva fe trontolla, els dubtes habiten el meu esperit. És un problema sense solu- ció. Comprendràs que no puc adoptar el punt de vista d’un diable… Si almenys pogués esdevenir un home!

3) Comenteu aquest poema del volum Bruixa de dol, de Maria-Mercè Marçal. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los per separat ni en el mateix ordre, però sí formant part d’un únic discurs sense diferenciar-ne els apartats): a) el tema fonamental i els subtemes del poema i com es desenvolupen; b) l’anàlisi formal del poema: mètrica, rima, figures, etc. c) unes conclusions que relacionin el desenvolupament del tema amb els recursos lingüístics que s’hi empren. [3 punts pel contingut; 2 punts per la capacitat d’argumentació i anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs] M’ets present com un déu, com un diable. Avui t’he vist de cap a peus vermell. He assassinat l’aranya del castell i a les mans duc la copa: sóc culpable. 5 Culpable a mitjanit i al tomb del dia quan l’herba lliga amb foc, per al festí, el llac i el cel on l’astre fa camí. L’aigua m’acull amb braços de follia. S’obren de cop portes i finestral. 10 Avui l’amor té gust de ventol […]