PAU Literatura catalana 2007 · Juny · Sèrie 2 · Exercici 3 (Opció A)

3. Comenteu el fragment següent de Ball robat, de Joan Oliver, que correspon al final de l’obra, quan Núria, per efecte de l’embriaguesa, ha posat en evidència les rela- cions entre els components dels tres matrimonis. Tingueu en compte, especialment, els aspectes següents (no cal tractar-los per separat ni per l’ordre que presenten): — la tesi que es desprèn de les paraules de Núria i de la solució final de l’obra; — la relació entre els personatges, especialment entre Oleguer i Cugat, i entre Oleguer i Eulàlia; — l’actitud de Joan Oliver que es desprèn del desenllaç de l’obra. [3 punts pel contingut; 2 punts per la capacitat dargumentació i anàlisi, lordenació de les idees i la cohe- rència del discurs] ORIOL: Amics meus, tranquil·litzeu-vos. Estem en ple somni. Aquest xampany era la poció de la son. NÚRIA: Al contrari! Dormíem, somniàvem i ens hem despertat! És curiós i divertit, d’allò més divertit, no trobeu?, que en aquesta festa de l’amor conjugal ens hàgim aparellat en la forma que el cor ens aconsella. Exactament! Mireu! (En aquest moment les parelles estan formades així: NÚRIA-CUGAT, MERCÈ-OLEGUER i EULÀLIA-ORIOL.) No us fa gràcia? Els matrimonis desfets i les parelles refetes al gust de cadascú! Això sembla un ball robat! (Greu i afable.) Fa un moment, el marit de la Mercè ens parlava de la felicitat… Doncs aquí la teniu, la felicitat… La tenim i l’hem de deixar! La felicitat, com ell ha dit, s’enyora o es desitja, però mai no es té. Estimar és renunciar i no fer mal a ningú! (Dóna mostres d’esvaniment.) Oriol…! […] (CUGAT i OLEGUER queden separats dels altres.) OLEGUER: Senyor escriptor, no l’hauríem pagada amb or una experiència com aques- ta? CUGAT: Fet i fet, hauria preferit estalviar-me-la… OLEGUER: Imaginar-la, llegir-la, sí! I per què no viure-la? Covards! CUGAT: Tot és relatiu, aparent, provisori… Has escoltat la Núria? Has vist l’actitud de cadascú de nosaltres? OLEGUER: Falòrnies d’intel·lectual! CUGAT: Mira: suposem que ara fa deu anys els matrimonis entre nosaltres sis s’ha- guessin combinat d’una altra manera… m’entens, oi? OLEGUER: Sí… i què? CUGAT: Doncs que això no hauria impedit que ara tinguéssim les mateixes inquie- tuds i assistíssim a una escena com aquesta o molt semblant… Tant se val! OLEGUER: Exacte! Tant se val! Finalment hem coincidit. Ja era hora! (NÚRIA s’espavila.) NÚRIA: Ja estic bé… Gràcies a tots… Perdoneu-me… Us he aigualit la festa… Oriol, no em deixis… (Es posa dreta, ajudada per ORIOL.) Anem a casa… a reposar… Que demà arriba el nostre fill… (Se’n van lentament, abraçats per la cintura.) MERCÈ (acostant-se a poc a poc a CUGAT): Cugat… CUGAT: Digues, Mercè… MERCÈ: Anem-nos-en… CUGAT: Sols? (Ella es repenja al braç d’ell i assenteix amb el cap.) A on? MERCÈ: On vulguis… però tots dos. (Se’n van, molt junts.) OLEGUER: I nosaltres? EULÀLIA: Què passa, Oleguer? OLEGUER: Penso com podríem salvar-nos del ridícul… EULÀLIA: Quin home! (Amable.) OLEGUER (acostant-s’hi a tocar): Fas una cara que no te la coneixia… Et trobo inte- ressantíssima. EULÀLIA (infantil): Ja veus! OLEGUER (pinxesc): Senyora, em permet una pregunta indiscreta, indecent i tot? EULÀLIA: Vostè mateix… Però abaixi la veu: sóc casada!

Pregunta 3 El comentari de text es valora amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: 3 per a l’avaluació dels continguts, i 2 pels aspectes metodològics del comentari. –Avaluació dels continguts (3 punts): el comentari de l’alumne/a no cal que se centri exclusivament en els aspectes assenyalats en l’enunciat, però els ha de tenir en compte; per tant, cada un d’aquests que no trobi resposta en el desenvolupament de l’alumne no sumarà la puntuació que li correspon. Això no obstant, si desenvolupa correctament i de manera coherent algun altre aspecte del text proposat, no indicat expressament en l’enunciat, per aquest concepte se li pot assignar fins a 1 punt, sense sobrepassar mai els 3 punts. –Aspectes metodològics del comentari (2 punts): es tracta d’avaluar la capacitat d’argumentació, l’ordenació de les idees, la coherència del discurs, la capacitat expressiva que demostri l’alumne/a i, en general, els aspectes propis de la redacció. Un dels dos punts s’assigna al que és pròpiame […]