PAU Literatura catalana 2007 · Setembre · Sèrie 3 · Exercici 3 (Opció A)

3. Comenteu el fragment següent de la «Nota de l’autor» de Joaquim Amat-Piniella a K. L. Reich. Tingueu especialment en compte els aspectes següents (no cal tractar- los per separat ni per l’ordre que presenten): — Com es tradueix, en l’ordenació dels materials de la novel·la, l’afirmació «No fem la història d’un camp determinat, sinó una composició d’escenes, de situa- cions i de personatges»? — Qui és «l’Home genèric» que s’enfronta a «les forces destructores del Camp»? — Per què «la forma novel·lada» pot ser «la més fidel a la veritat íntima» dels fets? [3 punts pel contingut; 2 punts per la capacitat dargumentació i anàlisi, lordenació de les idees i la cohe- rència del discurs] Amb aquest llibre ens hem proposat donar una idea de la vida i la mort d’a- quests catalans del món que van crear enfront del nacional-socialisme la interna- cional del dolor. No fem la història d’un camp determinat, sinó una composició d’escenes, de situacions i de personatges, coneguts als quatre camps per on passà- rem en el curs de quatre anys i mig, prenent principalment com a model el de Mauthausen. […] Històries de sofrença, aquestes, de terror i de mort; però també d’esperança. La vida miserable i èpica de multituds d’homes que, en la més aclapa- radora de les impotències, troben recursos per a oposar-se al designi enemic d’ani- hilar-los. Mescla de pintoresc i de dramàtic que presenta l’aiguabarreig de races, de nacionalitats i d’individus, obligats a la convivència més estreta. Vicissituds d’un duel acarnissat que dura més de quatre anys entre les forces destructores del Camp i l’Home genèric, que comença resistint-les, aconsegueix neutralitzar-les i acaba vencent-les. Hem preferit la forma novel·lada perquè ens ha semblat la més fidel a la veritat íntima dels qui vam viure aquella aventura. Després de tot el que s’ha escrit sobre els camps amb l’eloqüència freda de les xifres i de les informacions períodístiques, creiem que en reflectir la vida d’uns personatges, reals o no, podrem donar una impressió més justa i més vivent que no pas limitant-nos a una exposició objetiva.

Pregunta 3 El comentari de text es valora amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: 3 per a l’avaluació dels continguts, i 2 pels aspectes metodològics del comentari. –Avaluació dels continguts (3 punts): el comentari de l’alumne/a no cal que se centri exclusivament en els aspectes assenyalats en l’enunciat, però els ha de tenir en compte; per tant, cada un d’aquests que no trobi resposta en el desenvolupament de l’alumne no sumarà la puntuació que li correspon. Això no obstant, si desenvolupa correctament i de manera coherent algun altre aspecte del text proposat, no indicat expressament en l’enunciat, per aquest concepte se li pot assignar fins a 1 punt, sense sobrepassar mai la puntuació de 3 punts. –Aspectes metodològics del comentari (2 punts): es tracta d’avaluar la capacitat d’argumentació, l’ordenació de les idees, la coherència del discurs, la capacitat expressiva que demostri l’alumne/a i, en general, els aspectes propis de la redacció. Un dels dos punts s’assigna al que […]