PAU Literatura catalana 2009 · Juny · Sèrie 3 · Exercici 3 (Opció B)

3. Comenteu aquest text del Llibre de meravelles (1971), de Vicent Andrés Estellés, tenint en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): a) la forma del poema —la mètrica, les repeticions, la narrativitat, els temps ver- bals— en relació amb el tema que expressa el poema; b) la relació que es pot establir entre l’amor de lluny de la citació de l’inici, de Jaufré Rudel, amb la mena d’amor expressat en el poema. Podeu relacionar-ho amb la sensualitat, l’obsessió, la impossibilitat…; c) l’època concreta que retrata el poema. Quin sentit té per a vosaltres la referèn- cia al poeta Ausiàs March? I per al poeta? [3 punts pel contingut; 2 punts per la capacitat dʼargumentació i anàlisi, lʼordenació de les idees i la cohe- rència del discurs] NO ESCRIC ÈGLOGUES Irats e gauzens me’n partray s’ieu ja la vey, l’amor de lonh JAUFRÉ RUDEL No hi havia a València dos cames com les teues. Dolçament les recorde, amb els ulls plens de llàgrimes, amb una teranyina de llàgrimes als ulls. On ets? On són les teues cames tan adorables? 5 Recórrec l’Albereda, aquells llocs familiars. Creue les nits. Evoque les baranes del riu. Un cadàver verdós. Un cadàver fosfòric. L’espectre de Francisco de la Torre, potser. No hi havia a València dos cames com les teues. 10 Llargament escriuria sobre les teues cames. Com si anasses per l’aigua, entre una aigua invisible, entre una aigua claríssima, venies pel carrer. La carn graciosa i fresca d’un cànter de Serra. I jo t’evoque dreta sobre les teues cames. 15 Carregaven els hòmens els ventruts camions. Venien autobusos de Gandia i Paterna. Eixien veus dels bars, l’olor d’oli fregit. Tu venies solemne sobre les teues cames. Oh la solemnitat de la teua carn tendra, 20 del teu cos adorable sobre les llargues cames! Carrer avall, venies entre els solars, els crits, els infants que jugaven en eixir de l’escola, la dona arreplegava la roba del terrat, l’home recomponia lentament un rellotge 25 mentre un amic parlava dels seus anys de presó per coses de la guerra, tu venies solemne, amb més solemnitat que el crepuscle, o amb una dignitat que el crepuscle rebia de tu sola. Tota la majestat amada del crepuscle. 30 No hi havia a València dos cames com les teues, amb la viva alegria de la virginitat. Sempre venies, mai no arribaves del tot, i jo et volia així, i jo ho volia així: nasquí per aguardar-te, per veure com venies. 35 Inútilment recórrec els crepuscles, les nits. Hi ha els hòmens que carreguen lentament camions. Hi ha els bars, l’oli fregit, les parelles d’amants. Jo recorde unes cames, les teues cames nues, les teues llargues cames plenes de dignitat. 40 No hi havia a València dos cames com les teues. Un cadàver verdós, un cadàver fosfòric va tocant les anelles, va preguntant per tu. Es desperta Ausiàs March en el vas del carner. Jo no sé res de tu. Han passat segles, dies. 45 Inútilment recórrec València. No escric Èglogues.

3) Comenteu aquest text, del Llibre de meravelles (1971) de Vicent Andrés Estellés, tenint en compte, sobretot, els següents aspectes (no cal tractar-los per separat ni per l’ordre que presenten): a) la forma del poema —la mètrica, les repeticions, la narrativitat, els temps verbals— en relació amb el tema que expressa el poema; b) la relació que es pot establir entre l’amor de lluny de la citació de l’inici, de Jaufré Rudel, amb la mena d’amor expressat en el poema. Podeu relacionar-ho amb la sensualitat, l’obsessió, la impossibilitat...; c) l’època concreta que retrata el poema. Quin sentit té per a vosaltres la referència al poeta Ausiàs March? I per al poeta? [3 punts pel contingut; 2 punts per la capacitat d’argumentació i anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs] NO ESCRIC ÈGLOGUES Irats e gauzens me’n partray s’ieu ja la vey, l’amor de lonh JOFRE RUDEL No hi havia a València dos cames com les teues. Dolçament les recorde, amb els ulls plens de llàgrimes, amb […]