PAU Literatura catalana 2014 · Juny · Sèrie 4 · Exercici 3 (Opció A)

3. Comenteu el fragment següent de Mar i cel, d’Àngel Guimerà (acte ii, escena vii). Tingueu en compte, sobretot, aquests aspectes (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): a) Contextualitzeu aquest monòleg en l’obra. Podeu explicar a què es refereix quan diu: «I això de l’hora / que ella em volgué matar!» o «Ah!, que vagi a l’harem!». b) L’afirmació inicial «Que estrany que sóc!» mostra el Saïd perplex. Descriviu aquest personatge tal com apareix en el fragment. c) Analitzeu els aspectes més destacats del llenguatge d’aquest text. [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i anàlisi, l’ordenació de les idees i la cohe­ rència del discurs] Saïd: Que estrany que sóc! Hi ha cops que donaria per ser ja en terra aquesta nau, i d’altres voldria que la costa sempre, sempre nos fugís al davant sens mai tenir-la. Mes, què passa en mon ser? I això de l’hora que ella em volgué matar! I com s’explica que jo la perdonés? Doncs ara sento no haver-la mort i trepitjat, per rompre l’encís que em lliga a aqueixa dona estranya, que no sé què hi ha en ella, que no és feta com les altres ho són; que és aromosa d’una aroma que ofega i embriaga, i fa plorar per dintre i esborrona! (Pausa.) Ah!, que vagi a l’harem! (Pausa.) Mes jo podia no portar-la a son pare tan de pressa. Jo podia llavors, quin greu!, al cloure ella els ulls decandida, com no em veien, pendre en les mans son cap, i contemplar-la dolçament fit a fit i a flor de llavi, aguantant-me el respir i els salts dels muscles!… I al sentir-me morir, sa galta freda acostar-la a ma galta xardorosa, estrènyer-la a mon pit, i al rebregar-la dins mes grapes d’acer com flor de lliri, ofegar-la a petons i fer-la meva amb l’instint de la fera i del salvatge! Si ara aquí la tingués com aquell vespre!… (Canviant de sobte la feresa en dolçura.) Si ara aquí la tingués, una altra volta com a un nin a son pare la duria, sens mirar-la tan sols, que em fa vergonya!

3. [Mar i cel, Àngel Guimerà] Els tres punts assignats al comentari de contingut es poden atorgar si l’alumne/a tracta, per separat o conjuntament, els aspectes especificats en les preguntes (a raó d’1 punt per cadascun d’ells), és a dir: a) Si explica els aspectes argumentals bàsics per tal d’entendre els fets esdevinguts fins al moment del monòleg. Hauria d’incloure en la seva explicació les referències a l’intent de Blanca de matar Saïd (acte I, escena XIX) o al possible destí de la noia quan desembarquin a Alger. b) Si mostra el trasbals del personatge tal com es fa palès en el fragment: Saïd deixa de ser el pirata ferotge per convertir-se en un home commogut per una cristiana, fins al punt que no sap si prefereix arribar al destí o continuar navegant. c) Si analitza alguns aspectes del llenguatge emprat per Guimerà: el decasíl·lab blanc, les acotacions, les antítesis, l’adjectivació, les preguntes retòriques, les exclamacions, etc. Si l’alumne/a desenvolupa de manera correcta i co […]