PAU Literatura catalana 2013 · Juny · Sèrie 3 · Exercici 3 (Opció A)

3. Comenteu el fragment següent de Mar i cel, d’Àngel Guimerà (acte i, escena v). Tingueu en compte, sobretot, aquests aspectes (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): a) Contextualitzeu el monòleg de la Blanca. Cal que s’entengui com és el pare a qui s’adreça, o per què parla de prova («que bé pot ser que en esta nau me tinga / per provar-li mon cor»). b) Caracteritzeu el personatge de la Blanca tal com ella mateixa es mostra. c) Analitzeu la llengua i l’estil del fragment. [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i anàlisi, l’ordenació de les idees i la cohe- rència del discurs] Blanca: No sé, pare, no sé… Potser m’envia Déu esta prova per major ventura. Quan era jo petita… en una celda me tancàreu de cop, tant, que passava, sens dar-me’n compte, de jugar amb nines a servir a Jesús. Bé prou les llàgrimes m’eixien estant sola, i en lo temple que sovint me distreia! Fins a voltes veure em semblava a mon entorn les nines que amb los ulls me cridaven juganeres! Mes sobte alçava el front esporuguida sentint una mà ossosa en mes espatlles i el barboteig del cor. Bé encara hi veia per los altars quelcom d’aquelles nines. Mes llavors… ai que tristes me miraven! Los jocs vaig oblidar; amb tot, a voltes com batre d’ales en mon cor sentia! Des de l’hort als aucells jo prou que els veia pujar al mur i empendre la volada, i em deia tot seguit: què deu haver-hi més enllà d’eix vedat, que al fugir canten? I al mur hi vaig pujar des d’una soca. Quin goig, mon Déu!… a l’altra part tot eren carrers i gent; a sota meu jugaven dos nens rossos com l’or; quanta ventura en son riure i saltar! Mes, d’una porta una dona sortí: fills meus, que arriba vostre pare, els va dir, quan ja els alçava en sos braços un home… tan feréstec com aquestos ho són, i jo sentia ses paraules i besos amorosos… i plorava com ell; perquè ell plorava! Tot això va passar; coses de nena! Ja gran, després, tan sols en la clausura he desitjat lo goig d’aquí a la Terra. Mes, jo em pregunto avui: què has fet, oh dona, per ton Déu i Senyor? Si he consagrada ma vida an Ell, de vós és sols la glòria; vós m’heu fet tal com sóc. Per això em deia que bé pot ser que en esta nau me tinga per provar-li mon cor, i, jo us ho juro, (Amb resolució.)

3) Comenteu el fragment següent de Mar i Cel, d’Àngel Guimerà (acte I, escena V). Tingueu en compte, especialment, aquests aspectes (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): a) Contextualitzeu el monòleg de Blanca. Cal que s’entengui com és el pare a qui s’adreça, o per què parla de “prova” (“que bé pot ser que en esta nau me tinga / per provar-li mon cor”). b) Caracteritzeu el personatge de Blanca tal com ella mateixa es mostra. c) Analitzeu la llengua i l’estil del fragment. [3 punts pel contingut; 2 punts per la capacitat d’argumentació i anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs] BLANCA: No sé, pare, no sé... Potser m’envia Déu esta prova per major ventura. Quan jo era petita... en una celda me tancàreu de cop, tant, que passava, sens dar-me’n compte, de jugar amb nines a servir a Jesús. Bé prou les llàgrimes m’eixien estant sola, i en lo temple que sovint me distreia! Fins a voltes veure em semblava a mon entorn les nines que amb los ulls me crid […]