PAU Literatura catalana 2010 · Juny · Sèrie 5 · Exercici 3 (Opció B)

3. Comenteu el fragment següent de Maria Rosa, d’Àngel Guimerà (acte III, escena X). Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): a) la contextualització del fragment en l’argument i el sentit de l’obra; b) la caracterització dels personatges que hi intervenen. [3 punts pel contingut; 2 punts per la capacitat dʼargumentació i anàlisi, lʼordenació de les idees i la cohe- rència del discurs] MARÇAL (tornant a caure assegut): I jo també! Sinó que ara… MARIA ROSA (destrenant-se el cabell al seu costat): Sembla mentida que jo siga més valenta que no pas tu. És que en tot ho sóc, més valenta! MARÇAL: Pst! Valenta! Si bufo et faig caure. MARIA ROSA: I com que sóc més valenta et tinc més estimació, i he fet sempre molt més per tu que no tu per mi. MARÇAL: Què has fet, tu per mi? Llengua, has fet; llengua! MARIA ROSA (asseient-se molt a prop): Què he fet? Mira’t: jo estimava tant a un home, que quan va morir me vaig pensar que m’hi moria al darrere. I per tu he deixat córrer la seva memòria, tant, que ara que et veig ben bé meu, me sembla mentida que jo m’hagués estimat a… l’altre… (En MARÇAL juga amb els cabells d’ella.) MARÇAL: És a dir, que ja no te l’estimes gens ni gota, an aquell? MARIA ROSA: Si fins me fa malícia pensar que a tu no t’hagués conegut de primer! Perquè, vaja, no era com tu: ni tan resolut; ni tot ell m’agradava tant!… MARÇAL: Quina cabellera que tens! Un s’hi ofegaria, aquí dintre. MARIA ROSA: Però no ho diguis a ningú que jo no el volia a l’Andreu… MARÇAL: A ningú. Això de tu a mi. MARIA ROSA: Perquè entre els dos no hi té d’haver secrets. Cap secret, Marçal, cap! MARÇAL: És clar que no n’hi hauria d’haver ni un, de secret. Sinó que un hom… MARIA ROSA: M’embulles el cabell, i demà al matí… MARÇAL: No, no tinguis por. Vés dient tu. MARIA ROSA (baix): Jo per tu!…T’estimo tant, que fins hauria fet amb l’Andreu… MARÇAL (baix): Digues, Maria Rosa, digues. MARIA ROSA: Que per poder-me casar amb tu, fins hauria mort a l’Andreu. (Amb un sanglot i abraçant-s’hi.) Ara ja ho sóc la teva dona. Ara ja ho sóc! MARÇAL: Sí que ets meva, sí; tota meva! MARIA ROSA (apartant-se): Però tu no has fet res, per mi. Esperar! Pst! Vés! Vés! MARÇAL (acostant-s’hi): Jo? Fer possible que ens caséssim, si jo ho he fet tot! MARIA ROSA (rient i sanglotant): Tu? Ca! Tu t’has aprofitat de la mort d’ell. MARÇAL: Vine. Aquí. T’ho diré abraçant-nos. MARIA ROSA (llençant-s’hi als braços): Aquí em tens! Digues! MARÇAL: Que jo per tu… (Pausa.) No! No! MARIA ROSA (rabiosa, abraçant-lo estretament): El meu Marçal! El meu Marçal! (Fent-li un petó que ell li torna.) MARÇAL: Que vaig matar jo al capatàs! MARIA ROSA (rient estranyament): Digues! MARÇAL: Vaig deixar-hi un mocador teu, que jo te l’havia pres! I vaig tirar el gani- vet sota la porta de casa vostra! (Riu fort ella.) Anem, Maria Rosa. Anem! (Cap al llit.) MARIA ROSA (rebutjant-lo): Aparta’t! Vil! «Assassino»! I estic casada amb tu! I t’he besat! Oh! Mare meva!… A l’Andreu aquest tigre l’ha mort! MARÇAL: Jo, sí; perquè t’estimo com un boig! MARIA ROSA: Fora d’aquí! Que t’agafin! MARÇAL (perseguint-la luxuriós per l’escena): No! No! Que has de ser meva! MARIA ROSA: A l’«assassino»! Correu! A l’«assassino»! MARÇAL: Meva! Meva! Que jo em moro de desig que siguis meva! MARIA ROSA: More’t! More’t! MARÇAL: Tu ets la meva dona, per… per tota l’eternitat! Se sent remor de la part defora, procurant obrir la porta. MARIA ROSA: Germà! A l’«assassino»! Germà! MARÇAL (agafant-la prop de la taula): Si t’he agafat! Si et tinc! MARIA ROSA (lluitant per desfer-se’n). Andreu! Andreu! MARÇAL: Aquí! Aquí en mos braços! MARIA ROSA (agafant un ganivet de la taula): No!… Ah! MARÇAL: Cent petons! Mil! Tots; meus tots! MARIA ROSA (resistint als seus petons): Vil! MARÇAL (caient els dos per terra, besant-la): Té!… Té! MARIA ROSA (clavant-li el ganivet dos cops): Doncs té tu! Té! (S’alçarà ella; mes ell no li deixarà les faldilles que amb una mà des de terra té

3) Comenteu el fragment següent de Maria Rosa, d’Àngel Guimerà (Acte III. Escena X). Tingueu en compte, especialment, els aspectes següents (No cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): a) la contextualització del fragment en l’argument i el sentit de l’obra; b) la caracterització dels personatges que hi intervenen. [3 punts pel contingut; 2 punts per la capacitat d’argumentació i anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs] MARÇAL (tornant a caure assegut): I jo també! Sinó que ara... MARIA ROSA (destrenant-se el cabell al seu costat): Sembla mentida que jo siga més valenta que no pas tu. És que en tot ho sóc, més valenta! MARÇAL: Pst! Valenta! Si bufo et faig caure. MARIA ROSA: I com que sóc més valenta et tinc més estimació, i he fet sempre molt més per tu que no tu per mi. MARÇAL: Què has fet, tu per mi? Llengua, has fet; llengua! MARIA ROSA (asseient-se molt a prop): Què he fet? Mira't: jo estimava tant a un home, que quan va morir me vaig pensar que m […]