PAU Literatura catalana 2001 · Juny · Sèrie 5 · Exercici 3 (Opció A)

3. Comenteu el següent fragment de Terra baixa d’Àngel Guimerà. Situeu el text en l’obra i —a més d’altres aspectes que us semblin convenients— fixeu-vos en el paper específic de Xeixa i, sobretot, en els diferents recursos de què es val l’autor a l’hora de caracteritzar Manelic. [2 punts per l’avaluació de la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees, la coherència del discurs, la fluïdesa expressiva i, en definitiva, la metodologia de comentari] [3 punts per l’avaluació dels continguts] JOSEP, des del porxo. – Ja és aquí el Manelic! CRITS, fora. – El nuvi! El nuvi! El Manelic! PEPA, entrant. – Que no surt la Marta! NANDO, amb dos o tres d’altres entrant. – El nuvi! El nuvi! MANELIC, entrant. – I sí que ho sóc aquí! I com una daina que he vingut corrent! (Molt expressiva l’alegria.) NURI, entrant amb Antònia i Perruca i altres. – Deixeu-me’l veure! Jo el vui veure! TOMÀS, rient, al Manelic. – I quin córrer la bona peça! MANELIC, al Tomàs. – I no per vós, no; per ella que corria! A on és, a on, la meva galindaina? PEPA. – Marta! Marta! TOMÀS. – Ara sortirà, ara! MANELIC, pels que el volten. – Que gent que hi ha al món, Mare de Déu! Si sembla que siguem a Núria! (Tots riuen. Ell corre a mirar per la porta de la cortina i torna al mig.) Vosaltres tots que contents! I jo també! Tira-li! Sinó que si em giro cap a muntanya em poso xup, que ploraria; que hi deixo els moltons i els gossos que m’estimen com a germans, mal m’està el dir-ho! (Mig plorant.) Ai, Tomàs, sense jo, el llop! (Ploriqueja alt. Tothom riu, i ell, a l’adonar-se’n, s’eixuga els ulls i riu bondadós. De cop se’n va a mirar per la porta de l’esquerra per si hi ha la Marta.) NURI, rient fort quan ja els altres no riuen. – Ai, que em fa riure el trapasser! TOMÀS. – Au, reposa, home. MANELIC. – Doncs que no hi baixa per aquí el llop, minyons? XEIXA. – Massa que hi ve, reïra! Ja el veuràs, ja, si Déu no t’ajuda! (Riu la gent maliciosament, i els uns als altres se diuen que dissimulin.) MANELIC. – Sembla que avui nos casem tots aquí! Quin riure! TOMÀS. – Què tanta gresca! Aneu fora, aneu; encara trigarà el casori. (En Xeixa també els vol treure.) MANELIC. – No els tragueu, no; fins que surti la Marta. Oi que és guapa la Marta, minyons? Oi? Oi? Oi que és guapa? (Ha anat d’un grup a l’altre preguntant-ho, ficant-se pel mig atabaladament.) PEPA. – Prou! I fresca, i... dallonses... JOSEP. – Ja ho crec! (Tots han anat dient que sí.)

Pregunta 3 • Tres punts per a l'avaluació dels continguts. Tal i com està establert en les pautes generals de correcció, almenys dos dels tres punts han d'estar relacionats amb la manera com s'han desenvolupat els aspectes guiats en l'enunciat de la pregunta. Això no vol dir, és clar, que qui se centri només en els aspectes guiats no pugui tenir -si ho fa bé- els tres punts. El que sí que vol dir, però, és que qui no parli dels aspectes assenyalats en l'enunciat només pot tenir, com a màxim, un punt. En aquest cas concret, el que cal valorar especialment és: • La caracterització de Manelic en la seva primera aparició. Elements que el situen com a personatge de la terra alta. Caldria analitzar-los tant pel que fa a comportament i actituds com a llenguatge. • El paper de cor dels personatges secundaris i la idea de complicitat amb l'engany que estan a punt de protagonitzar. • El paper específic de Xeixa i l'actitud que representa. • La referència al llop. • Guia de puntuació: • Dos punts […]