PAU Història 2016 · Setembre · Sèrie 1 · Exercici 1 (Opció A)

OPCIÓ A Exercici 1 Bases de Manresa Poder central Base primera. […] Vindran a càrrec del Poder central: a) Les relacions internacionals. b) L’exèrcit de mar i terra, les obres de defensa i l’ensenyança militar. c) Les relacions econòmiques d’Espanya amb los demés països, i, en conseqüència, la fixació dels aranzels i lo ram d’Aduanes. […] f ) La formació del pressupost anyal de gastos que, en lo que no arribin les rendes d’Aduanes, deurà distribuir-se entre les regions a proporció de sa riquesa. Poder regional Base segona. En la part dogmàtica de la Constitució Regional Catalana es mantindrà lo tem­ perament expansiu de la nostra legislació antiga, reformant, per a posar-les d’acord amb les noves necessitats, les sàvies disposicions que conté respecte dels drets i llibertats dels catalans. Base tercera. La llengua catalana serà l’única que, amb caràcter oficial, podrà usar-se a Catalunya i en les relacions d’aquesta regió amb lo Poder central. Base quarta. Sols los catalans, ja ho sien de naixença, ja per virtut de naturalització, podran desempenyar a Catalunya càrrecs públics, fins tractant-se dels governatius i administratius que depenguin del Poder central. També deuran ésser exercits per catalans los càrrecs militars que com­ portin jurisdicció. […] Base sisena. Catalunya serà l’única soberana de son govern interior. Per lo tant, dictarà lliure­ ment ses lleis orgàniques; cuidarà de sa legislació civil, penal, mercantil, administrativa i processal; de l’establiment i percepció d’impostos; de l’encunyació de la moneda, i tindrà totes les demés atribucions inherents a la soberania que no corresponguin al Poder central, segons la base primera. Base setena. Lo Poder legislatiu regional radicarà en les Corts catalanes, que deuran reunir-se tots los anys en època determinada, i en lloc diferent. Les Corts es formaran per sufragi de tots los caps de casa agrupats en classes fundades en lo treball manual, en la capacitat o en les carreres professionals i en la propietat, indústria i comerç, mitjançant la corresponent organització gremial en lo que possible sia. Font: Unió Catalanista. Bases per a la Constitució Regional Catalana. Manresa, 1892. Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta.  [0,75 punts] b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.  [0,75 punts] c) Expliqueu breument el contingut de les bases següents: apartat a de la base primera, base tercera, base quarta, base sisena i base setena.  [1 punt] Pregunta 2 Contesteu UNA de les dues qüestions següents: a) Expliqueu el catalanisme conservador i la figura del bisbe Torras i Bages. Expliqueu també què van ser la Unió Catalanista i les Bases de Manresa.  [2,5 punts] b) Expliqueu qui va ser Valentí Almirall i el tipus de catalanisme que defensava. Expliqueu també què van ser el Centre Català, el Memorial de Greuges i la campanya en defensa del dret civil català.  [2,5 punts]

Opció A Exercici 1 L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la manera següent: Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0,75 punts) Cal que l’alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània dels fets) (0,25 punts) consistent en un fragment d’un document de caire jurídic on es planteja un model d’organització política per a Catalunya dins l’Estat espanyol, les denominades Bases de Manresa (0,50 punts). b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0,75 punts) Cal que l’alumnat situï les Bases de Manresa de 1892 en el context de la Restauració en la seva primera etapa (1875-1898) i del naixent catalanisme polític. (0,75 punts) c) Expliqueu breument el contingut de les bases següents: apartat a de la base primera, base tercera, base quarta, base sisena i base setena. (1 punt) Cal que l’alumnat expliqui sobre l’apartat a de la base primera que el poder central de l’Estat tindrà cura de les rela […]