PAU Història de la filosofia 2020 · Juny · Sèrie 1 · Exercici 1 (Opció B)

OPCIÓ B —Compara la nostra naturalesa, pel que fa a l’educació o a la manca d’ella, amb el cas següent. Imagina uns homes en un habitacle sota terra, com en una caverna, que té un accés obert a contrallum al llarg de tota la cova. A dintre hi viuen aquells homes, encadenats des d’infants de cames i de braços, de manera que romanen en el mateix lloc i només veuen el que tenen davant, perquè la cadena no els permet de girar el cap. Tanmateix tenen la llum d’un foc que crema darrere d’ells […]. »[…] aquests homes no han vist res que no siguin les ombres que el foc projecta a la paret de la cova que tenen al davant. »[…] Si un d’ells fos deslligat i de cop i volta me’l fessin redreçar i girar-se d’esquena, i caminar, i mirar la llum que ve de fora, quan fes tot això es trobaria malament, els ulls li farien pampallugues i no podria contemplar les coses de les quals abans veia les ombres… »[…] primer el que veuria més fàcilment serien les ombres, i a continuació, reflectides en les aigües, les imatges dels homes i de les altres coses, i, finalment, les coses en si […] i al final podria mirar el sol. »[…] Tota aquesta imatge, estimat Glaucó —vaig dir-li—, cal que l’enllacis amb el que hem dit abans; la regió que ens és revelada per la vista, l’has de comparar amb l’estança de la presó; la llum del foc que hi ha en ella, amb la força del sol; i si ara compares la pujada i la contemplació de les coses de dalt amb l’ascensió de l’ànima cap al món inteŀligible, no t’apartaràs de la meva conjectura. […] »Creus que seria sorprenent —vaig continuar— que quan un home passi de la contemplació de les coses divines a les misèries humanes es mostri maldestre i ridícul si, quan encara està enlluernat i sense haver-se acostumat a les tenebres que l’envolten, es veu obligat a discutir, en un tribunal o a qualsevol altre lloc, sobre imatges de la justícia o sobre les ombres de les imatges de la justícia i s’ha d’enfrontar a la manera en què interpreten aquestes coses aquells que mai no han vist la justícia en si? —No, no em sorprendria gens —va dir. Plató. La República, llibre vii Pregunta I. Expliqueu breument (entre cent i cent cinquanta paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts] Pregunta II. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text les expressions següents. [1 punt] a) «món inteŀligible»: b) «la justícia en si»: Pregunta III. Expliqueu el sentit d’aquesta frase aŀlegòrica del text i quina és la justificació, segons Plató, d’allò que s’hi vol expressar: «Creus que seria sorprenent […] que quan un home passi de la contemplació de les coses divines a les misèries humanes es mostri mal­ destre i ridícul si, quan encara està enlluernat i sense haver-se acostumat a les tenebres que l’envolten, es veu obligat a discutir, en un tribunal o a qualsevol altre lloc, sobre imatges de la justícia o sobre les ombres de les imatges de la justícia i s’ha d’enfrontar a la manera en què interpreten aquestes coses aquells que mai no han vist la justícia en si?» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]