PAU Història de la filosofia 2010 · Juny · Sèrie 1 · Exercici 1 (Opció A)

Opció A Però l’argument més fort contra la intervenció de la col·lectivitat en la conducta purament personal és que, quan hi intervé, és molt probable que ho faci malament i fora de lloc. En qüestions de moralitat social, de deure envers els altres, l’opinió del públic (és a dir, la de la majoria dominant), tot i que sovint és incorrecta, encara amb més fre- qüència sol ser correcta, perquè en aquestes qüestions el públic no fa més que jutjar els seus propis interessos, és a dir, de quina manera l’afectaria un determinat tipus de con- ducta, si se’n permetés la pràctica. Però l’opinió d’una majoria imposada com a llei a la minoria, quan es tracta de la conducta personal, és tan probable que sigui correcta com incorrecta, perquè en aquestes ocasions «opinió pública» significa, en el millor dels casos, l’opinió d’uns quants sobre el que és bo o dolent per a altres; i, molt sovint, ni tan sols no significa això, ja que el públic, passant per alt amb la més perfecta indiferència el plaer o la conveniència d’aquells la conducta dels quals censura, només considera la seva pròpia preferència. Hi ha moltes persones que consideren com una ofensa contra elles qualsevol conducta que els desplau, i la prenen com un ultratge als seus sentiments; com aquell fanàtic religiós que, acusat de tractar amb menyspreu els sentiments religio- sos dels altres, responia que eren ells els qui tractaven els seus amb menyspreu en per- sistir en el seu culte o credo abominable. Però no hi ha paritat entre el sentiment d’una persona vers la seva pròpia opinió i el d’una altra que se senti ofesa perquè es professa aquesta opinió; com tampoc no n’hi ha entre el desig d’un lladre d’agafar una bossa i el desig que el seu posseïdor legítim té de conservar-la. I les preferències d’una persona són tan seves com la seva opinió o la seva bossa. John Stuart MILL. Sobre la llibertat, IV 1. Expliqueu breument —entre cinquanta i vuitanta paraules— les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]

Primera pregunta Explicar breument el contingut del text. (2 punts) L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. (Excepte si la manca d’aquest coneixement l’impedeix d’entendre el text). Les restriccions sobre espai (entre 50 i 80 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en el nombre de paraules indicades (50-80), no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti els límits. A continuació s’esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en que s’enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l’alumne. I, per suposat, en cap sentit es pot esperar un desen […]