Salta al contingut

Descartes

PAU Història de la filosofia 2010 · Juny · Sèrie 1 · Exercici 1 (Opció B)

Enunciat

Enunciat de l'exercici 1 B de la PAU de Història de la filosofia 2010 (juny sèrie 1): Opció B Sóc, doncs, una cosa de veritat, i que existeix de veritat; però, quina cosa? Ja ho he dit: una cosa que pensa. I què més? Miraré…
Text de l'enunciat (transcripció automàtica)
Opció B Sóc, doncs, una cosa de veritat, i que existeix de veritat; però, quina cosa? Ja ho he dit: una cosa que pensa. I què més? Miraré de buscar més intensament en la imaginació per a esbrinar si no sóc alguna cosa més. Certament, no sóc aquesta combinació de membres que anomenem cos humà […] perquè ja he suposat que […] això no era res; i, tanmateix, sense canviar aquesta suposició m’adono que no deixo d’estar segur que jo sóc alguna cosa. […] Sé que jo existeixo, i vull saber què és aquest «jo» que sé que existeix. És clar que la concepció de mi mateix a la qual he arribat no depèn de les coses que encara no sé si existeixen i, per consegüent, encara amb més motiu no depèn de cap de les coses que la meva imaginació es figura. I els mateixos termes «figurar-se» i «imaginar» m’adverteixen el meu error: en efecte, estaria inventant si imaginés ser alguna cosa, perquè imaginar és contemplar la figura o la imatge d’una cosa corpòria. Ara bé: sé del cert que jo existeixo i sé també que totes les imatges (i, en general, totes les coses que es refereixen a la natu- ralesa dels cossos) potser són només somnis o quimeres. En conseqüència, veig clara- ment que és tan absurd dir «usaré la meva imaginació per a conèixer més distintament què sóc» com ho seria dir «ara estic despert i percebo una cosa real i vertadera, però com que no la percebo encara prou nítidament, m’adormiré per tal que els meus somnis me la presentin amb més veritat i evidència». Així doncs, sé amb certesa que res del que puc comprendre per mitjà de la imaginació no pertany al coneixement que tinc de mi mateix, i que cal que allunyi el meu esperit d’aquesta manera de concebre, per tal que ell mateix pugui conèixer distintament la seva pròpia naturalesa. René DESCARTES. Meditacions metafísiques, II 1. Expliqueu breument —entre cinquanta i vuitanta paraules— les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]

Criteris oficials de correcció

Criteris oficials de correcció de l'exercici 1 B de la PAU de Història de la filosofia 2010 (juny sèrie 1)
Text dels criteris (transcripció automàtica)
Primera pregunta Explicar breument el contingut del text. (2 punts) L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. (Excepte si la manca d’aquest coneixement l’impedeix d’entendre el text). Les restriccions sobre espai (entre 50 i 80 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en el nombre de paraules indicades (50-80), no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti els límits. A continuació s’esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en que s’enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l’alumne. I, per suposat, en cap sentit es pot esperar un desen […]

Resolució pas a pas

Encara no hi ha resolució pròpia verificada d'aquest exercici. Mentrestant, tens els criteris oficials de correcció a sobre. Si tens dubtes, pregunta'ls al xat de la Sala d'estudi.

Font: enunciat i criteris de correcció oficials de les PAU 2010 de Catalunya, publicats per la Generalitat de Catalunya (universitats.gencat.cat) i les universitats catalanes. La resolució pas a pas és pròpia de L'Acadèmia de Vic.

Altres exercicis d'aquest examen

Tots els exercicis de Descartes · PAU de Història de la filosofia