PAU Història de la filosofia 2021 · Juny · Sèrie 2 · Exercici 1 (Opció B)
Enunciat
![Enunciat de l'exercici 1 B de la PAU de Història de la filosofia 2021 (juny sèrie 2): OPCIÓ B Si [els homes] designen i autoritzen un poder legislatiu és perquè hi pugui haver unes lleis i unes normes que actuïn com a…](/examens/img/historia-filosofia/2021-juny-serie-2-exercici-1-opcio-b-enunciat.webp)
Text de l'enunciat (transcripció automàtica)
OPCIÓ B
Si [els homes] designen i autoritzen un poder legislatiu és perquè hi pugui haver unes lleis i unes
normes que actuïn com a custòdia i mur protector de les propietats de tots els membres de la comuni
tat, i que delimitin el poder i moderin el domini de cada membre i cada part de la societat. A ningú no
se li acudiria pensar que la voluntat de la societat pugui ser que el poder legislatiu tingui facultat per
a destruir allò que hom havia previst que protegís, i per la qual cosa els homes entraren en societat i
se sotmeteren a uns legisladors designats per ells mateixos. Sempre que els legisladors intentin d’arra
bassar i de destruir la propietat del poble, o de reduir els homes a la condició d’esclaus sota un poder
arbitrari, es posen en estat de guerra amb el poble, i aquest, a partir d’aleshores, resta eximit de tota
obediència i pot acollir-se al refugi comú que Déu ha ofert a tots els homes contra la força i la violència.
Sempre, doncs, que el poder legislatiu transgredeixi aquesta norma fonamental de la societat i, ja sigui
per ambició, per por, per insensatesa o per corrupció, intenti d’atribuir-se o de lliurar a mans d’un altre
un poder absolut damunt les vides, les llibertats i els béns del poble, haurà traït la confiança atorgada i
haurà posat el poder que el poble li havia concedit al servei d’objectius ben oposats, de tal manera que
el poble recuperarà aquell poder i tindrà dret a recobrar la llibertat inicial i, amb la designació d’un
nou cos legislatiu (el que cregui més convenient), procurar per la seva pròpia seguretat i protecció, ja
que és amb aquest fi que els homes són dins la societat.
John Locke. Segon tractat sobre el govern civil, capítol xix
Pregunta I. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text
i com hi apareixen relacionades.
[2 punts]
Pregunta II. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que
tenen en el text el mot i l’expressió següents.
[1 punt]
a) «corrupció»:
b) «poder legislatiu»:
Pregunta III. Expliqueu el sentit i la justificació, segons John Locke, de l’afirmació següent
del text: «Sempre que els legisladors intentin d’arrabassar i de destruir la propietat del poble, o
de reduir els homes a la condició d’esclaus sota un poder arbitrari, es posen en estat de guerra
amb el poble, i aquest, a partir d’aleshores, resta eximit de tota obediència.» (En la resposta,
us heu de referir als aspectes del pensament de Locke que siguin pertinents, encara que no
apareguin explícitament en el text.)
[3 punts]
Criteris oficials de correcció

Resolució pas a pas
Encara no hi ha resolució pròpia verificada d'aquest exercici. Mentrestant, tens els criteris oficials de correcció a sobre. Si tens dubtes, pregunta'ls al xat de la Sala d'estudi.
Font: enunciat i criteris de correcció oficials de les PAU 2021 de Catalunya, publicats per la Generalitat de Catalunya (universitats.gencat.cat) i les universitats catalanes. La resolució pas a pas és pròpia de L'Acadèmia de Vic.
Altres exercicis d'aquest examen
- Exercici 1 (Opció A) Hume
- Exercici 2 (Opció A) Comparacions
- Exercici 2 (Opció B) Comparacions
- Exercici 3 (Opció A) D'acord o desacord
- Exercici 3 (Opció B) D'acord o desacord
Tots els exercicis de Locke · PAU de Història de la filosofia