PAU Història de la filosofia 2025 · Juny · Sèrie 1 · Exercici 1 (Opció B)

OPCIÓ B Tot i que la sequedat de la gola no sempre ve, com és habitual, del fet que beure és necessari per a la salut del cos, sinó de vegades d’una causa del tot contrària, com és el cas dels hidròpics, és de totes maneres molt millor que ens enganyi en aquesta circumstància que no pas que ens enganyés sempre, quan el cos està ben disposat […]. Aquesta consideració m’és molt útil no només per a reconèixer tots els errors a què la meva naturalesa està sotmesa, sinó també per a evitar-los, o per a corregir-los més fàcilment. Sé que allò que els meus sentits m’indiquen sobre el que és bo o és nociu per al cos és més sovint veritat que no pas fals; puc gairebé sempre examinar una mateixa cosa amb molts sentits; i puc, a més, utilitzar la meva memòria (que connecta el present i el passat) i el meu enteniment (que ara ja ha descobert totes les causes dels meus errors). No haig de témer, doncs, que hi pugui haver falsedat en les coses que els meus sentits em representen habitualment. […] De cap manera no haig de dubtar de la veritat d’aquestes coses, si després d’haver apeŀlat als meus sentits, a la meva memòria i al meu enteniment per a examinar-les, cap d’aquestes facultats no em diu res que repugni al que em diuen les altres. Perquè, del fet que Déu no és enganyador, se’n segueix necessàriament que jo en això tampoc no m’enganyo. René Descartes. Meditacions metafísiques, vi Pregunta I. Feu un breu resum d’aquest text, centrant-vos en les idees principals que hi apa- reixen i en la relació que s’estableix entre aquestes idees. (Responeu usant, aproximadament, entre noranta i cent trenta paraules.) [2 punts] Pregunta II. Expliqueu breument el significat que tenen en el text el mot i l’expressió següents (responeu usant, aproximadament, entre cinc i vint paraules en cada cas): [1 punt] a) «falsedat»: b) «se’n segueix necessàriament»: Pregunta III. Considereu la següent afirmació del text: «De cap manera no haig de dubtar de la veritat d’aquestes coses, si després d’haver apeŀlat als meus sentits, a la meva memòria i al meu enteniment per a examinar-les, cap d’aquestes facultats no em diu res que repugni al que em diuen les altres.» Expliqueu quin és el sentit d’aquesta afirmació i de quina manera es relaciona amb les propostes filosòfiques de René Descartes; indiqueu com aquesta afirma- ció es justificaria a partir de les propostes de Descartes. (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explíci- tament en el text.) [3 punts]