PAU Història de la filosofia 2019 · Juny · Sèrie 4 · Exercici 1 (Opció B)

OPCIÓ B Tot i que la sequedat de la gola no sempre ve, com és habitual, del fet que beure és necessari per a la salut del cos, sinó de vegades d’una causa del tot contrària, com és el cas dels hidròpics, és de totes maneres molt millor que ens enganyi en aquesta circumstància que no pas que ens enganyi sempre, tot i estar el cos ben disposat; i així en altres casos semblants. Aquesta consideració m’és molt útil, no només per a reconèixer tots els errors a què la meva natu­ ralesa està sotmesa, sinó també per a evitar-los, o per a corregir-los més fàcilment: ja que sabent que tots els meus sentits m’indiquen ordinàriament el que és veritat i no pas el que és fals tocant a les coses que fan referència al que és útil o nociu per al cos, i podent fer-ne servir gairebé sempre molts per a exa­ minar una mateixa cosa i, a més, podent utilitzar la meva memòria per a lligar i unir els coneixements presents als passats, així com el meu enteniment, que ja ha descobert totes les causes dels meus errors, no haig de témer que hi pugui haver falsedat en les coses que els meus sentits em representen habitual­ ment. […] De cap manera no haig de dubtar de la veritat d’aquestes coses, si després d’haver apeŀlat als meus sentits, a la meva memòria i al meu enteniment per a examinar-les, cap d’aquestes facultats no em diu res que repugni al que em diuen les altres. Perquè, del fet que Déu no és enganyador, se’n segueix necessàriament que jo en això tampoc no m’enganyo. René Descartes. Meditacions metafísiques, vi 1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]

Primera pregunta Explicar breument el contingut del text. [2 punts] L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne/a coneix els detalls de la filosofia de l’autor (excepte si la manca d’aquest coneixement li impedeix d’entendre el text). Les restriccions sobre espai (60-100 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en 60-100 paraules, no ha de comptar contra l’alumne/a el fet que no respecti aquests límits. A continuació s'esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en què s'enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l'alumne/a. I, per descomptat, no es pot esperar de cap manera un desenvolupament deta […]