PAU Història de la filosofia 2004 · Setembre · Sèrie 5 · Exercici 1 (B (pla antic))

OPCIÓ B No ens fem il·lusions: la filosofia concebuda com una manera de viure no pot ser encara avui, ni mai, sinó un luxe. El drama de la condició humana és que és impossible no filosofar i, alhora, impossible filosofar. La consciència filosòfica li obre a l’home la profusió de les meravelles del cosmos i de la terra, una percepció més aguda, una riquesa inexhaurible d’intercanvis amb els altres humans, la invitació a actuar amb benevolència i justícia. Ara bé, les preocupacions, les necessitats, les banalitats de la vida quotidiana li impedeixen accedir a aquesta via conscient de totes les seves possibilitats. Com es poden unir harmònicament la vida quotidiana i la consciència filosòfica? Potser només és una conquesta fràgil i sempre amenaçada. «Tot el que està bé —diu Spinoza al final de l’Ètica— és tan difícil com rar.» Com podrien fer cas d’aquesta consciència els milers de milions d’homes esclafats per la misèria i pel sofriment? Ser filòsof, no deu consistir potser també en el fet de sofrir amb aquest aïllament, amb aquest privilegi, amb aquest luxe, i tenir sempre present a l’esperit el drama de la condició humana? PIERRE HADOT, «La filosofia, és un luxe?» 1. Expliqueu breument quina és la idea principal del text. [2 punts]