PAU Història de la filosofia 2002 · Juny · Sèrie 3 · Exercici 1 (Opció B)

OPCIÓ B En la democràcia de l’abundància es donen abundants discussions, i dintre de l’estructura establerta es mostra una àmplia tolerància. Totes les ideologies es poden difondre: la comunista i la feixista, la dretana i l’esquerrana, la del blanc i la del negre, la dels qui volen armaments i la dels qui demanen el desarmament. A més, en debats interminables sobre els mitjans a utilitzar, l’opinió estúpida és tractada amb el mateix respecte que l’opinió intel·ligent, el mal informat pot parlar tant com l’informat, i la propaganda apareix juntament amb l’educació, la veritat amb la falsedat. Aquesta simple tolerància del que té sentit juntament amb el que no en té es justifica amb l’argument democràtic que diu que ningú, ni grup ni individu, no es troba en possessió de tota la veritat ni pot definir plenament el que és encertat o el que és erroni, el bo i el dolent. Per tant, totes les opinions en disputa han de ser sotmeses al «poble» perquè aquest deliberi i esculli. Però jo ja he indicat que la tesi democràtica implica una condició necessària, a saber: que el poble ha d’estar en condicions de deliberar i d’escollir sobre la base del coneixement, que ha de tenir accés a informació autèntica i que, sobre aquesta base, la seva avaluació ha de ser el resultat d’un pensament autònom. H. MARCUSE, «Tolerància repressiva» 1. Expliqueu breument quina és la idea principal del text. [2 punts]