PAU Història de la filosofia 2000 · Setembre · Sèrie 6 · Exercici 1 (Opció A)

OPCIÓ A Mostrem que l’home públic, pel fet de posar-se a governar els altres, no es pot plànyer d’ésser jutjat sobre els seus actes, des quals els altres porten la pena, ni sobre la imatge sovint inexacta que donen d’ell. Com Diderot deia del comediant en l’escena, avancem que tot home que accepta de fer un paper porta al seu voltant un «gran fantasma» en el qual va amagat, i que ell és el responsable del seu personatge fins i tot si no hi reconeix el que volia ésser. El polític mai no és als ulls dels altres el que és als seus propis ulls, no solament perquè els altres el jutgen temeràriament, sinó també perquè ells no són ell, i el que en ell és error o negligència pot ser per a ells mal absolut, servitud o mort. Acceptant amb un paper polític una ocasió de glòria, també accepta un risc d’infàmia, tant l’una com l’altra «immerescudes». Maurice MERLEAU-PONTY, Humanisme i terror A partir d’aquest text, feu una redacció que compleixi els requisits següents: 1. Ha d’explicar breument l’argument principal del text. [2 punts]