PAU Història de la filosofia 2000 · Juny · Sèrie 3 · Exercici 1 (Opció A)

OPCIÓ A La llibertat individual no és un bé cultural. Va arribar al màxim abans de l’establiment de la cultura, encara que en aquell temps no solia tenir cap valor, perquè l’individu no es trobava en condicions de defensar-la. A causa de l’evolució cultural, aquesta llibertat es va trobant sotmesa a limitacions a les quals la justícia exigeix que ningú no pugui escapar. L’afany de llibertat que es manifesta en una comunitat humana pot significar la rebel·lió enfront d’una injustícia preexistent, i, així, afavorirà l’ulterior desenvolupament de la cultura, amb la qual continuarà essent compatible. Però també pot passar que aquest afany procedeixi dels residus de la personalitat primitiva, no del tot amansida per la cultura, i aleshores es convertirà en un factor hostil a la mateixa cultura. Resulta, doncs, que l’afany de llibertat va en contra de determinades formes i exigències de la cultura o contra la cultura mateixa. Sembla que no hi ha cap mena de procediment per transformar la natura humana en la d’un tèrmit; l’home segurament sempre defensarà el dret a la llibertat individual enfront de la voluntat de les masses. La humanitat, en les seves lluites, en bona part malda per aconseguir un equilibri adequat —és a dir, que faci feliç a tothom— entre aquestes pretensions individuals i les culturals de les masses. Un dels problemes del destí humà és de saber si es pot arribar a aquest equilibri mitjançant una determinada estructura de la cultura, o si el conflicte és, en ell mateix, insoluble. Sigmund FREUD, El malestar en la cultura A partir d’aquest text, feu una redacció que compleixi els requisits següents: 1. Ha d’explicar breument l’argument principal del text. [2 punts]