Salta al contingut

Cultura i civilització

PAU Grec 2026 · Setembre · Sèrie 2 · Exercici 4

Enunciat

Enunciat de l'exercici 4 de la PAU de Grec 2026 (setembre sèrie 2): 1. Encercleu la lletra de l’opció correcta de cadascuna de les cinc qüestions següents: [1 punt: per cada resposta errònia es descomptaran…
Text de l'enunciat (transcripció automàtica)
4.1. Encercleu la lletra de l’opció correcta de cadascuna de les cinc qüestions següents: [1 punt: per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts] 4.1.1. Empúries a) era un enclavament comercial fundat per foceus procedents de Massàlia. b) era una fortalesa militar grega per a protegir-se dels atacs perses. c) va ser fundada pels romans al segle ii dC. d) va tenir un paper rellevant durant la Guerra del Peloponès, com a aliada d’Atenes. 4.1.2. Antígona es rebeŀla contra les disposicions del seu oncle Creont perquè a) ella volia ser la reina de Tebes. b) Creont va prohibir al seu fill Hèmon que es casés amb ella. c) Creont va prohibir donar sepultura i fer honors fúnebres al seu germà Polinices. d) ella odiava Etèocles, a qui Creont va enterrar amb honors. 4.1.3. «Si ens posem d’acord les dones, les de Tebes, les d’Esparta i les d’Atenes, totes juntes salvarem Grècia!» Aquestes paraules són pronunciades per a) Antígona, quan vol convèncer les criades que la segueixin. b) Lisístrata, que té un pla pacífic per a posar fi a la Guerra del Peloponès. c) Clitemnestra, que explica a les dones del cor que es vol venjar d’Agamèm- non. d) Lisístrata, que ha decidit armar les dones i portar-les al camp de batalla. 4.1.4. Ismene a) és la mare d’Antígona. b) és l’esposa de Creont. c) era la dida dels germans Etèocles i Polinices quan eren petits. d) és germana d’Etèocles, Polinices i Antígona. 4.1.5. A l’època clàssica, els teatres grecs eren a) construccions semicirculars, a l’aire lliure, on es representaven tota mena d’espectacles i concursos atlètics. b) construccions circulars on tenien lloc lluites de gladiadors o bé naumà- quies. c) uns edificis coberts on es representaven tragèdies i, de vegades, també comèdies. d) construccions a l’aire lliure on tenien lloc les representacions dramàti - ques. 4.2. Llegiu atentament el passatge següent de la Ilíada i escriviu una redacció d’entre cent cinquanta i dues-centes paraules sobre el seu contingut, que inclogui les res- postes a les qüestions que es troben a continuació del text. M’he equivocat, no ho nego pas. És ben cert: val per moltes tropes de gent un sol home que Zeus de tot cor se l’estima, com ara que, per venjar-lo, ha domat les tropes aquees. I com que m’he equivocat fent cas de les tristes freixures, vull satisfer-lo de nou i donar-li un rescat sense termes. Vull dir-vos a tots, un per un, els regals ple de glòria que dono: set calderons de tres peus no tocats mai per la flama, deu talents d’or, vint calderes que com el foc resplendeixen i dotze cavalls ben ferms que amb les potes han guanyat premis. […] I penso donar-li set dones que les seves tasques coneixen, lèsbies, que quan ell prengué Lesbos ben construïda em vaig escollir, i en bellesa vencien l’estirp de les dones. Aquestes li penso donar, i amb elles la filla de Brises que li vaig prendre. I un gran jurament llavors penso jurar-li: que mai no he pujat al seu llit i no he jagut mai amb ella com és costum de la gent, dels homes i de les dones. […] I si mai tornem a l’Argos aqueu, la terra que alleta, faré que sigui el meu gendre i el penso honorar com Orestes, el fill més petit de tots, que es cria a casa amb ufana. Hi tinc tres filles, a dins del palau de parets ben pujades, que són Crisòtemis i Laòdice i Ifianassa: d’aquestes, la que li agradi, que s’hi casi sense pagar-ne cap escreix i que a casa de son pare Peleu se l’endugui, que jo li faré una dot com ningú no ha donat a una filla: i és que penso donar-li set ciutats ben poblades… (Traducció de Pau Sabaté) — Aquestes paraules, pronunciades per Agamèmnon, fan referència a un error que ha comès. Quin és aquest error? — A qui es refereix Agamèmnon en tot aquest parlament, és a dir, amb qui es vol disculpar donant-li tot el que esmenta? Expliqueu breument la disputa entre els dos personatges. — Qui és «la filla de Brises» que és aŀludida per Agamèmnon? Què té a veure amb la disputa? — Agamèmnon promet regalar objectes valuosos, ciutats i… dones. Fins i tot, parl

Criteris oficials de correcció

Criteris oficials de correcció de l'exercici 4 de la PAU de Grec 2026 (setembre sèrie 2)
Text dels criteris (transcripció automàtica)
4. Exercici de cultura, literatura i llegat de l’antiga Grècia [3 punts en total] 4.1. [1 punt; per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts] 4.1.1. a) 4.1.2. c) 4.1.3. b) 4.1.4. d) 4.1.5. d) 4.2. [2 punts] — Ha menystingut Aquil·les privant-lo del seu botí de guerra: Briseida. — Amb Aquil·les. Com que Agamèmnon havia hagut de retornar la seva captiva Criseida al seu pare Crises per aplacar l’ira d’Apol·lo que estava devastant l’exèrcit aqueu amb una epidèmia, es va apropiar de Briseida, el botí d’Aquil·les, fet que va provocar que el Pelida abandonés el camp de batalla ofès per la deshonra. Ara Agamèmnon li promet tot això perquè torni a combatre, ja que els aqueus estan perdent la guerra. — La filla de Brises és Briseida, la captiva d’Aquil·les, que li va ser arrabassada per Agamèmnon — Resposta lliure.

Resolució pas a pas

Encara no hi ha resolució pròpia verificada d'aquest exercici. Mentrestant, tens els criteris oficials de correcció a sobre. Si tens dubtes, pregunta'ls al xat de la Sala d'estudi.

Font: enunciat i criteris de correcció oficials de les PAU 2026 de Catalunya, publicats per la Generalitat de Catalunya (universitats.gencat.cat) i les universitats catalanes. La resolució pas a pas és pròpia de L'Acadèmia de Vic.

Altres exercicis d'aquest examen

Tots els exercicis de Cultura i civilització · PAU de Grec