PAU Grec 2015 · Setembre · Sèrie 5 · Exercici 5 (Opció B)

5. Exercici de cultura [2 punts] Llegiu el text següent, en què es descriu una escena molt coneguda de la mitologia grega: «Vés amb compte amb el martell, que tinc les mans delicades», advertia, només amb el pen­ sament, el Tità al seu amic botxí. «El foc que vas robar te les hauria d’haver cremades», li con­ testaven, endevinant-ho, els guardes de l’execució de la duríssima sentència. «I tot per afavorir els homes, immunds, impurs, insolents, tan perillosos.» Hefaistos acabà d’encadenar l’enorme còrpora i la lligava estretament en una alta roca d’un massís muntanyós. […] Cada matí, una àguila planava damunt el reu, s’abatia després sobre el malaurat i li rosegava el fetge. Aquest es cicatritzava de pressa i estava sencer i a punt per a la continuació del suplici, que recomençava l’endemà. Salvador Espriu. «Prometeu». A: Les roques i el mar, el blau Feu una redacció (entre cent cinquanta i dues-centes paraules) en què respongueu a les qüestions següents: —  Segons el mite, què va fer Prometeu per rebre el càstig al qual Espriu aŀludeix en aquest fragment? Què significava aquest gest respecte del poder diví? —  Coneixeu alguna obra de la literatura grega que parli d’aquest tema? Esmenteu-la i digueu-ne l’autor i el gènere al qual pertany. —  De quins altres autors d’aquest mateix gènere ens han arribat obres? Digueu-ne el títol i expliqueu breument l’argument d’una obra d’un d’aquests autors. Etiqueta del corrector/a

5. Exercici de cultura  [2 punts] Llegiu el text següent i contesteu en no més de 150‐200 paraules les qüestions que es formulen a continuació: “Vés amb compte amb el martell, que tinc les mans delicades”, advertia, només amb el pensament, el Tità al seu amic botxí. “El foc que vas robar te les hauria d’haver cremades”, li contestaven, endevinant‐ho, els guardes de l’execució de la  duríssima  sentència.  “I  tot  per  afavorir  els  homes,  immunds,  impurs, insolents,  tan  perillosos”.  Hefaistos  acabà  d’encadenar  l’enorme  còrpora  i  la lligava  estretament  en  una  alta  roca  d’un  massís  muntanyós.  (…)  Cada  matí, una  àguila  planava  damunt  el  reu,  s’abatia  després  sobre  el  malaurat  i  li rosegava el fetge. Aquest es cicatritzava de pressa i estava sencer i a punt per a la continuació del suplici, que recomençava l’endemà… S. Espriu, Les roques i el mar, el blau (Prometeu) Feu  una  redacció  (entre  cent  cinquanta  i  dues‐centes  paraules)  en  què respongue […]