PAU Grec 2008 · Setembre · Sèrie 4 · Exercici 5 (Opció A)

5. Exercici de cultura [2 punts] Llegiu el text següent: Aquil·les es va sorprendre de veure Príam, semblant a un déu. Els altres també quedaren astorats, i es miraven els uns als altres. Aleshores, suplicant, Príam va dir: «Recorda’t del teu pare, Aquil·les, semblant a un déu! Té la mateixa edat que jo, a tocar de la funesta vellesa. Tal vegada a ell també els veïns l’oprimeixen, i no té ningú que el salvi de l’infortuni i la ruïna. Ell, però, almenys, sabent que tu vius s’alegra en el seu cor i espera, cada dia, veure tornar el fill de Troia. En canvi, jo, dis- sortadíssim, he engendrat fills excel·lents a l’espaiosa Troia, dels quals, t’ho dic, no me’n queda cap! En tenia cinquanta quan van venir els fills dels aqueus, dinou del mateix ventre, i altres que m’havien nascut de les dones del palau. A la majoria el terrible Ares els va fer doblegar els genolls, i aquell que, per a mi, era únic, i salvava del perill la ciutat i nosaltres mateixos, fa poc tu l’has mort, quan defensava la pàtria… Per ell vinc ara als vaixells dels aqueus, per deslliurar-lo del teu poder, i porto un rescat immens.» HOMER. Ilíada, 24, 483 i s. Feu una redacció (150-200 paraules) en què respongueu a les qüestions següents: — Qui és Príam? És cert el que diu a propòsit dels fills que li queden? — Què suplica a Aquil·les? — Com han arribat a aquesta situació? — Quina serà la resposta d’Aquil·les? — Com acaba la Ilíada?

5. Exercici de cultura [2 punts] Llegiu el text següent i responeu amb un redactat que inclogui les qüestions plantejades (150-200 paraules) : Aquil·les es va sorprendre de veure Príam, semblant a un déu. Els altres també quedaren astorats, i es miraven els uns als altres. Aleshores, suplicant, Príam va dir: “Recorda’t del teu pare, Aquil·les semblant a un déu! Té la mateixa edat que jo, a tocar de la funesta vellesa. Tal vegada a ell també els veïns l’oprimeixen, i no té ningú que el salvi de l’infortuni i la ruina. Ell, però, almenys, sabent que tu vius s’alegra en el seu cor i espera, cada dia, veure tornar el fill de Troia. En canvi jo, dissortadíssim, he engendrat fills excel·lents a l’espaiosa Troia, dels quals, t’ho dic, no me’n queda cap! En tenia cinquanta quan van venir els fills dels aqueus, dinou del mateix ventre, i altres que m’havien nascut de les dones del palau. A la majoria el terrible Ares els va fer doblegar els genolls; i aquell que, per a mi, era únic, i salvava d […]