La primera meitat del segle XX
PAU Fonaments de les arts 2020 · Juny · Sèrie 3 · Exercici 6 (Opció B)
Enunciat
![Enunciat de l'exercici 6 B de la PAU de Fonaments de les arts 2020 (juny sèrie 3): Opció B [4 punts en total] Llegiu atentament el text següent. L’estat de la consciència durant les visions no és una cosa que puguem…](/examens/img/fonaments-arts/2020-juny-serie-3-exercici-6-opcio-b-enunciat.webp)
Text de l'enunciat (transcripció automàtica)
Opció B
[4 punts en total]
Llegiu atentament el text següent.
L’estat de la consciència durant les visions no és una cosa
que puguem recordar o percebre. És més aviat un nivell en el qual
experimentem visions dins de nosaltres mateixos.
Aquesta experiència no es pot fixar, ja que la visió és movible,
una impressió que creix i es fa visual, que dona força a la ment. Es
pot evocar, però mai no es pot definir.
Però la consciència d’aquestes imatges és part de la vida. És la
vida, que tria entre les formes que suren cap a ella o que se n’aparten.
Una vida que pren la seva força de si mateixa iŀluminarà la per
cepció de les imatges. I aquesta lliure visualització —sigui perceptible
completament o difícilment, o indefinida en el temps i en l’espai— té
la seva pròpia força des del principi fins a la fi. El seu efecte és tal que
les visions sembla que realment modifiquin la pròpia consciència,
com a mínim pel que fa referència al que la forma proposa com a
Imatge del llibre Oskar
organització i significat. Això canvia dins el propi ésser, que segueix
Kokoschka: Vom Erlebnis im
la penetració de la visió en l’ànima d’un mateix; produeix un estat
Leben, Schriften und Bilder
(«Oskar Kokoschka: des de de consciència, d’expectació. Al mateix temps, hi ha una efusió del
l’experiència a la vida, escrits sentiment en la imatge que ve, alguna cosa com l’encarnació plàstica
i pintures»), editat per Otto de l’esperit. Aquest estat d’alerta de la ment o de la consciència té,
Breicha.
doncs, una qualitat d’espera, receptiva. […]
La vida de la consciència no té límits. Interpreta el món i està
intricadament unida a totes les seves imatges. Així comparteix les
característiques de viure que la nostra vida pot mostrar. […] Per
tant, hem d’escoltar amb atenció la nostra veu interior. Hem de
lluitar per travessar la penombra de les paraules […]. Com vaig dir
al començament, aquesta consciència de les visions mai no es pot
descriure completament […], ja que és part de la vida mateixa. […]
Jo les he representades, he ocupat el seu lloc i els he donat forma
visible […]. És la psique qui parla.
Extracte de «Sobre la naturalesa de les visions» (1912), d’Oskar Kokoschka
1. Identifiqueu el moviment artístic al qual pertany el text i encercleu-hi tres paraules o
conceptes clau que ho justifiquin.
[0,25 punts]
2. Relacioneu una obra d’aquest mateix moviment i el seu autor/a amb les paraules o els
conceptes clau del text que heu indicat en la pregunta 1.
[0,75 punts]
3. Expliqueu el context sociocultural del moviment artístic al qual pertany el text. Escriviu
un màxim de cent vint paraules i, si ho considereu oportú, completeu el text amb petits
dibuixos aclaridors i amb esquemes.
[3 punts]
Criteris oficials de correcció

Resolució pas a pas
Encara no hi ha resolució pròpia verificada d'aquest exercici. Mentrestant, tens els criteris oficials de correcció a sobre. Si tens dubtes, pregunta'ls al xat de la Sala d'estudi.
Font: enunciat i criteris de correcció oficials de les PAU 2020 de Catalunya, publicats per la Generalitat de Catalunya (universitats.gencat.cat) i les universitats catalanes. La resolució pas a pas és pròpia de L'Acadèmia de Vic.
Altres exercicis d'aquest examen
- Exercici 1 El segle XIX
- Exercici 2 El segle XIX
- Exercici 3 El segle XIX
- Exercici 4 La primera meitat del segle XX
- Exercici 5 La primera meitat del segle XX
- Exercici 6 (Opció A) La segona meitat del segle XX
Tots els exercicis de La primera meitat del segle XX · PAU de Fonaments de les arts