PAU Fonaments de les arts 2020 · Juny · Sèrie 3 · Exercici 6 (Opció B)

Opció B [4 punts en total] Llegiu atentament el text següent. L’estat de la consciència durant les visions no és una cosa que puguem recordar o percebre. És més aviat un nivell en el qual experimentem visions dins de nosaltres mateixos. Aquesta experiència no es pot fixar, ja que la visió és movible, una impressió que creix i es fa visual, que dona força a la ment. Es pot evocar, però mai no es pot definir. Però la consciència d’aquestes imatges és part de la vida. És la vida, que tria entre les formes que suren cap a ella o que se n’aparten. Una vida que pren la seva força de si mateixa iŀluminarà la per­ cepció de les imatges. I aquesta lliure visualització —sigui perceptible completament o difícilment, o indefinida en el temps i en l’espai— té la seva pròpia força des del principi fins a la fi. El seu efecte és tal que les visions sembla que realment modifiquin la pròpia consciència, com a mínim pel que fa referència al que la forma proposa com a Imatge del llibre Oskar organització i significat. Això canvia dins el propi ésser, que segueix Kokoschka: Vom Erlebnis im la penetració de la visió en l’ànima d’un mateix; produeix un estat Leben, Schriften und Bilder («Oskar Kokoschka: des de de consciència, d’expectació. Al mateix temps, hi ha una efusió del l’experiència a la vida, escrits sentiment en la imatge que ve, alguna cosa com l’encarnació plàstica i pintures»), editat per Otto de l’esperit. Aquest estat d’alerta de la ment o de la consciència té, Breicha. doncs, una qualitat d’espera, receptiva. […] La vida de la consciència no té límits. Interpreta el món i està intricadament unida a totes les seves imatges. Així comparteix les característiques de viure que la nostra vida pot mostrar. […] Per tant, hem d’escoltar amb atenció la nostra veu interior. Hem de lluitar per travessar la penombra de les paraules […]. Com vaig dir al començament, aquesta consciència de les visions mai no es pot descriure completament […], ja que és part de la vida mateixa. […] Jo les he representades, he ocupat el seu lloc i els he donat forma visible […]. És la psique qui parla. Extracte de «Sobre la naturalesa de les visions» (1912), d’Oskar Kokoschka 1. Identifiqueu el moviment artístic al qual pertany el text i encercleu-hi tres paraules o conceptes clau que ho justifiquin. [0,25 punts] 2. Relacioneu una obra d’aquest mateix moviment i el seu autor/a amb les paraules o els conceptes clau del text que heu indicat en la pregunta 1. [0,75 punts] 3. Expliqueu el context sociocultural del moviment artístic al qual pertany el text. Escriviu un màxim de cent vint paraules i, si ho considereu oportú, completeu el text amb petits dibuixos aclaridors i amb esquemes. [3 punts]